A la tarde cada dia es posa així...
Everest,i Nuptse.
Vaig arribar a katmandú a la tarde,ja de nit,i a la zona on els turistes fan vida,em vaig trobar a l´ Oriol Baró de Taull,gran alpinista que ja em va ajudar amb la logística desde el Pallars.Acabava de baixar de la montanya,i hem va posar al dia sobre la ciutat,i sobre detallets importantíssims a l´hora de llogar el portejador i material que em faltava.Tot això assaborint una bistec de yak amb ceba terrible,i unes quantes cervesses...vam perdre la conta.
Al dia seguent tocava matines,i mal dormit,vaig coincidir amb 4 lleidatans a l ´aeroport per anar cap a Luckla.Va sorgir desseguida la química,i vam volar amb canguelis,tot esperant l´aterratje al microaeroport.Van ser 40 minuts de flipar amb tota la panoràmica que es divisava de la cordillera del Himalaia.Ens va quedar la sensació que ja no ens calia pujar-ne cap,perquè la vista desde allà dalt era inmillorable.Hi ha gent que paga 130 euros,fa el tomb i torna a la capital.
Un cop aterrats i ja amb els ous al seu lloc,vaig anar els 3 primers dies amb els lleidatans,(Edu,Xavi,Fo i Òscar),ja que coincidiem fins que ells marxessin cap a la vall de Gokyo.Vam passar uns dies innoblidables,i va nèixer una amistat que espero continui sempre.
Un cop separats amb tristesa,jo em vaig colar cap a la Vall del Kumbu,pero per un ramal secundari,ja que així evitava una mica de gent.
Em va sorpendre negativament la quantitat de gent que circula amunt i avall,i entre ells,molta gent amb barret i pals,que lloga a portejadors,perquè els porti quantitats descomunals de motxilles;repletes suposo de sabons desodorants i muda neta a dojo.
Per sort aquesta tribu es va difuminant a mida que es guanya alçada;quin alivio.Tot i així fins al C.B del Everest i pot arribar personal de lo mes variopinto,fins i tot sense caminar;a lloms de mula.
Un cop a 4mil metres començava lo bo.A partir d´aqui els esforços es paguen i jo anava reservant molt bé.Hidratant i menjant correctament i anant molt a plairet.Cada día intentava pujar a més alçada de la que dormiría i m´estava trobant genial.Saturava molt bé i les sensacions que provoca dormir en alçada eren nules.
Als 5mil,vaig negociar un porter i una tenda d´alçada,per al cap de 2 dies,i vaig deixar material dels 20 kgs. que portava per arribarme al C.B del Everest.Va ser un passeig i alliberat de pes,un disfrute.Feia dies que estava envoltat de muntanyes inhumanes,però arribar allà va ser un orgasme.Atrapat en un circ de gel i neu,al costat de cascades impossibles,i ja no sé de quina quantitat de pics...És respirava bon rotllo al Camp,i havia bastantes expedicions;algunes al Everest,altres al Lhotse...em va disgustar marxar d´allà,a part l´han netejat molt de residus de anteriors expedicions.
Un cop al poblat de Lobuche(4950m),vaig quedar amb el Buddhi Sherpa,i li vaig explicar les meves intencions.Ens vam entendre força bé perquè cap dels 2 és cap mestre d´anglès,i perquè teniem moltes ganes d´entendrens.Al cap d´1 minut d´estar amb ell,vaig veure que havia encertat.
Vam tirar amunt de matinada i a migdia ja erem a 5.550m.Vam muntar la tenda amb dificulats,i jo no estava massa catòlic.Ell a tope,es va menjar un bol d´arròs i jo té calent,forçant bastant.Per dormir millor vam anar a 5.700m, a peu de glaciar i vam desfer molt gel per fer 6 litres d´aigua.Al baixar a les 6 de la tarda,ja fosquejant,jo m´en vaig anar a estirar al sac,i el Buddhi l´in va tornar a fotre al arròs.
A les 12 de la nit desprès de donar mil tombs,vaig sortir del sac;vaig beure bastant i vaig pendrem una barreta que casi em pela.Ens vam preparar i abans de la 1 ja enfilavom amunt.
A les 3 vam entrar al glaciar impolut,perfecte,i el Buddhi,enlloc de seguir les meves ziga-zagues,pujava al dret.Jo estava flipant,i amb un gesto se´m va posar al darrera.Feia molt de fred,calculo que uns -18 o 20,però no bufava gens,cosa que ens va facilitar tot.A les 6 ja estavem a dalt del Lobuche Sud a 6049m.,i desprès de tirar una foto,i d´abrasar-nos,vam descansar uns 20 minuts,tot pensant si tornavom a baixar a un fals coll a 5900,i fer el Est,de 6135m.
Jo no estava fi,i vaig estar lúcid per decidir tirar enrera.Estava més que content i emocionat,però se´m feia costa amunt invertir 5 hores més entre pujar i baixar.
Tot pujant; deu ser per l´altitud,la solitud i la distància,se´t passen pel cap coses extranyes,i et venen al cap gent que ni t´imagines.El cap va a la seva.Aquest cop a part del munt de temps que vaig pensar amb el Biel,l´Anna,el Tato,la Loli etc...,se´m va posar al cap els que no i son;els que lluiten per estar-hi;i sobretot; la Júlia.No en sabia gran cosa de la Júlia,sabia que quan vaig marxar del Pallars,encara estava a la panxa de sa mare.Que tenia que haver nascut però encara no volia sortir.Que el seu pare coneixia bé aquestes muntanyes.Que molt possiblement ja hauría nascut un cop jo pujava al Lobuche...No et conec,però em despertes molta tendressa, Júlia.
El mestre Xordi,la superació personificada.
Això no es pot permití!
La Dolo;la millor.
El meu apartament a Llessui.
