fred siberià,pues aprofitem-ho

L´onada siberiana ens a portat molt de fred,i que millor que acceptar-ho i aprofitar el que ens deixa a la natura.
Doncs això,dins del ventall de coses que es poden fer aquí al Pallars;descens del barranc de Sant Pere hivernal,amb el Paskui i el Raimon.

Faltava encara més fred siberià,per haver fet totes les tolles lliscant.M´hagués estalviat un bon constipat...

orgull pallarès

quan feien pantans,si que mos volien,é curiós...

si parlessin les pedres...

èxit total

ells al seu rollo,més a plairet fent d´escombra

la mat,lo tren...ara que vindrà?

prenent el sol a santa magdalena

barri orientant-se...

La setmana,no ha donat per massa escapades al monte.Ùnicament sortidetes amb la canalla,i una pellada a la Val, amb dos craks;lo Paskui i lo Barri...Bona sortida que val per dos.

L´altre tema a comentar,i que m´omple d´orgull; és la trobada que vam fer pallaressos de tots els racons dels dos Pallars,a Pobla ,en motiu de la retallada en trajectes dels tren de la linia de Lleida.Jo,mai havia vist la gent del Pallars,tant a la una...i això mola.

Personalment no l´utilitzo mai,però convé recordar que hi ha avis i joves que,per pocs que siguin u necessiten,per motius d´estudis o sobretot sanitaris.Per tant,s´hi havia d´estar sí o sí.

Encara recordo quan baixavom amb la bicicleta als vagons ara fa vora vint anys,per anar a comprar a l´unipreus,o baixavom els dijous a la nit a fundir Lleida.....i mos fundivom natres,claro...Quina sort del tren!!

Us passo un recull,de les perles que es van sentir,entre xiulada i tamborada,no tenen desperdici.

"...com que mos fotràn la MAT,ja mos u tornaràn...";"si treieu lo tren,treieu les vies...";"...mos fotreu lo tren,mos quedarà la bicicleta..."....etc...

En fi,sabem que fotràn lo que voldràn,però la portada d´un diari u diu tot.Orgull Pallarès.

reis amb nens i post-reis amb sergis

Quan ha de dormir,dorm...

Quan ha de dormir...no dorm.

Polipastos a Sant Llorenç.

Darrera la retrac quin gustasso.

Sergi snow

Sergi climbrunner

Abans de l´arribada dels reis,el Biel ja em va preguntar de que anava tot aquest catxondeo.Per fer-li entendre que se´n tenia que anar a dormir ben aviat,i portar-se mega-bé,li vaig dir que instalariem una càmara amb fotocèl.lula per demostrar-li que els reis eren mags i si que el vindrien a veure;solsament tenia que dormir....i la cèl.lula va saltar...

Dèspres de tanta festa i tant escassa activitat,els amics Sergis del Pallars es van posar d´acord per trucar-me i regalar-me una jornada de disfrute amb ells.Cadascú amb lo que li agrada;vam mirar de saciar els seus gustos,crec que va sortir de cine.
Amb lo Bosch ens vam decidir per una  pellada nocturna amb lluna a Portainé,amb complements inclosos:sopar amb vinillo i digestiu.Gran nit.
Amb lo Malet,vam anar a trepar a Sant Llorenç de Montgai,amb un dia de boira de perros,made in plana de lleida,però amb un entorn meravellós.Amb lo contents que mos vam posar veient a la guapa de la Daila,segur que repetim aviat.
Tots dos han començat tardillo a trobar el que els agrada,però aviat donaràn molta guerra.....al temps.

feliç any 2012 a tots

         Cap d´any infantil.(falten la Mariona,el Nil i el Juls).Quin power!

SanSi lleidatana.

El caganer.

Els tiets d´Enviny su van currar.

Quan ens aburrim, a tirar rocs al lago.

Al cucalòcum, non-stop.

Team Tremp  Runners a la Sansilvestre lleidatana.

Avui en dia queda politicament incorrecte dir-ho,però a mi sempre m´ha agradat el Nadal.Consumismes a banda,m´agrada veure llumetes,colors,musiqueta pel carrer,algún parenoel disfressat,i la gent que tot i el  moment que estem passant,està mes alegre i somrient.

Si a això li sumem dos xurumbeles a qui no ens agrada que parin quietos,i dos papis que no ens agrada estamos massa a casa;les festes estan siguent un continu d´anar fent cosetes juntets.Dinars amb familia,estar amb amics al màxim i voltar,son les senzilles petites coses que anem fent cada dia que podem ara que no hi ha cole.

Ojalà que tot déu u passi lo millor possible,i sigui tant feliç com se pugui,sobretot amb les petites coses;tant per aquest any com per mes endavant.(Això u desitjo sempre,no només per Nadal)

Salut!

fugint de la boira

A l´estiu a la fresca,a l´hivern al solet.

 

Busca que buscaràs,res que trobaràs.

Almenos això,serà lo seguent.

Els dos dimonis.

La espele pot ser molt guapa o molt desagraida.L´altre dia amb Paskui i Dani vam quedar per anar a buscar forats a la Serra de Toralla,en principi amb més son que ganes d´anar a penja´m de savines.Hi havia molta boira al fons de les valls,i poca neu a dalt dels cims.Buscant buscant trobarem algun forat guapo,però no va ser el cas.Ens vam conformar amb disfutar del sol,fer el jabalí,i pensar en nous projectes.

Pel que fa al dia a dia,ja estem posant-nos a lloc,tot i que monsieur Juls dorm poc,molt poc,massa poc....

lo JULS ja volta pel pallars...

Nenes,tremoleu...

Lo Juls.

Ep,jo també sóc un tremp runner!!!

Rusita amb el setè bes-net;d´aquí poc 8!!!

El Biel amb el seu idol: lo dimoni

Amb un dies de retard degut al poc temps que hem tingut,i les poques hores que hem dormit,ja estem més o menys a lloc i us podem presentar al nouvingut JULS.
Dir que tot ha anat molt bé,la mare està genial,i que el Biel ens ho ha posat força fàcil.
Ben aviat li haurem d´anar ensenyant lo que es cou per casa,i ja tenim ganes de fer moltes coses tots juntets

Merci a tots els que ens heu donat un cop de mà d´una manera o d´altra!.Mos veiem pel Pallars!!!

l´ultim buril i l´ultim suspir

Maremeva...

La meva 1a.cursa.Dorsal 142,segon dreta.

Pocs molins transversals hi ha al Pirineu.Al Pallars en tenim un.

Pito obrint l´ùltim llarg d´"el último buril".

Estar sols a Collegats no té preu...

Ressenya.Font:Bombers Pobla.

Desprès de massa temps sense fotre l´ou,donat els simptomes de grip que he arrastrat vora d´un mes;en pocs dies m´he retrobat amb vells projectes i amb ganes de fer coses.Per sort sempre hi ha amics a l´altra banda del telèfon que em posen les piles,i em regalen estones del seu temps,que són or.

Dedoctor em va regalar una pedalejada pels voltants de Llimiana.Vam fer un tomb suau però preciós,i vàrem poder localitzar un camí veinal antic que unia el poble amb els masos;això gràcies a  l´ajut d´un pallarès super-bohemio que ens va fer passar una bona estona,mostrant-nos lo feliç que era cullint aulives,menjant d´una bona brasa,i escalfant-se amb el carajillo de rigor.Per cert colega amb linia directa amb mariano el presi...poca broma.

I ja en aquestes ùltimes hores d´espera,Pito em va regalar una mítica de Collegats;amb la condició que si sonava el telèfon montavom rappel.Va caure "el último buril",(V+,290m.R.Sánchez i C.Hurtado, 1990),genial per posar-nos les piles i posar-nos al dia.Amb Pito ja feia massa dies que no ens trobavom i es bunic el tenir la sensació de trobar-te a faltar.

En fi,si no falla res,la pròxima entrada hauria de tenir titul de nen/a;a arribat l´hora de l´ultim suspir...