Escalades i emboscades a Tailandia

Ton Sai.

Amb Pito,recentment enamorat i feliç!

3D´s.

Fanatisme màxim!.

De la roca a l´aigua,i de l´aigua a la roca.

Pallars,principis de tardor.

Desprès d´un estiu ermità d´internet,ja toca fer una entradeta,si més no per tenir-ne record,de la bojeria del final d´estiu i principis de tardor.
Ja ultimava petits detalls per cabalcar sobre la bici pel Canadà,durant tres setmanes d´octubre,quan de forma fortuita i casual,vaig anar coincidint amb Pito sovint,per les parets de Collegats.
De llarg a llarg i trobant-nos a les reunions,ens explicavem els petits projectes d´inmediat.Jo li definia la ruta a seguir pel Quebec;que si passaría per una vall o per una altra,aquesta bahía,aquelles muntanyes etc...i ell em resumia que en breu volava cap a Tailandia,quasi un mes,a fer no se quines vies en no se quines parets,a tocar mateix del mar turquesa d´Andamán.
Al cap dels dies quan arribava a casa i endreçava el material,i desprès de xafardejar les parets que escalaría el Pito,sentía que estava pensant més en penjar-me amb ell a Ton Sai,que pedalejant amb la meva bici pel Canadà.
La seguent trobada va ser quan em vaig tirar a la piscina i li vaig preguntar que li semblaria fer cordada mano-mano en aquelles contrades durant una setmana o 10 dies,ja que també volia fer unes inmersions en aquells illots,que es despeguen de la costa,i que fan unes formacions ùniques.
Sense pensar-ho gaire em va dir que endavant,i de patac vaig trobar un bitllet interessant,a 3 hores del destí.Rai Leh.

Rail Leh,24 d´octubre.

Vaig arribar bocafoscant a Phuket,i desseguida vaig trobar un lloc on l´endemà,anar a fer una inmersió,per així aclimatar una mica després de les 21 hores d´avió,i deixar un dia sense agafar més transports.

La inmersió em va deixar un molt bon sabor de boca,val la pena bussejar en aquelles aigues d´aquells colors impossibles de definir.Lo unic que em va neguitar una mica va ser la quantitat de bitxos no-mediterranis i completament desconeguts que em venien a visitar,i que a estones em feien apretar el cul,i fer mitja volta...massa dents en aquelles boques.

L´endemà primer en bus i desprès en barca vaig arribar per fi a Rai Leh.

Un cop atracats en mig la sorra,i davant meu una espessa vegetació selvatica ple de parets;vaig anar preguntar bungalow a bungalow,si hi havia un tal Pito.No vaig fer sort i vaig parar a menjar-me un plat de macarrons quan va apareixer el susodicho.Osti tu quina alegria!!

Em va posar al dia de tot,i un cop les bosses a lloc,cap a la paret.No portava ni una hora,estava cansat però estava encara més fanàtic.

La tarda va ser brutal anant a un sector a 5 min.caminant,amb unes vistes que tela,i amb una roca genial.Vam encadenar 3 vies penso,i desprès a dutxar-nos.Un cop dutxats,Pito(que de gana no en passarà mai),em va portar a un garito,on hi havia molts dels peixos que havia vist el dia anterior sota l´aigua.Em vaig decidir pel tauró a la barbacoa....mmm!sense paraules.

Rai Leh,és un sector al sud de Tailandia on solsament si pot arribar per mar,i això deu ser una de les coses que encara li fan conservar molts punts del rollo"si em perdo que em busqui aquí".

A part la qualitat de la roca i les seves tridimensionalitats fan que sigui un lloc endèmic,on tothom i té cabuda;es a dir des de cinquillos fins a vuitès.

Aquesta petita península,està abrigat per 4 platges,sent la més bonica la de Phra Nang.Les altres són Rai Leh Est i Oest,i Ton Sai,que és on estavem nosaltres,i que és la més fanàtica,ja que les altres son destins també per turisme familiar a petita escala etc...

Lo que més em va sorpendre va ser l´equipament que han utilitzat per equipar les vies.Tot i que hi ha de tot,abunda molt l´ancoratge en pont de roca amb corda,cosa que al principi sobta i costa de digerir però desprès t´adones que és un encert.Els químics al estar tant a prop del mar sofreixen un desgast brutal,i la seva vida acaba sent molt més escassa;tot i que els reequipaments són contínus.També sobta la enorme argolla utilitzada com a reunió,i ancorada a tres o quatre punts d´ancoratge natural i de corda.Aqui s´ha d´anar en compte ja que al montar un ràpel en simple pot portar a més d´una confusió,donat a que la corda ,no fa tope.

La resta de la setmana va continuar sent fanàtica,buscant cada dia sectors diferents,foten-nos ben molls de tant en tant per culpa de les marees,que pujen i baixen en no res,i acabant cada dia,excepte algun dia de pluja,banyant-nos a la posta de sol.

No tot era fanatisme;desprès teniem cita al bar chill,amb les cervessetes(Chang) i les converses de mai acabar,i de dificil esborrar de la ment...grans moments...

També vaig dedicar-me algún dia a fer algún pateillo envoltat de micos i esquirols,en busca d´una llacuna amagada,així com llogar un kaiac,per pendre prespectiva d´on erem realment,buscant estones de solitud.

Així vaig arribar a la fi,i després de despedir-nos del Pito i del Jordi d´Arcalís,(a qui només veiom a la nit,perquè ell està a un altre nivell d´escalada),vaig anar tirant amb un parell de vascos,cap una illa en teoria paradisíaca,però que a mi em va semblar fastigossa,per la quantitat de turisme desorbitat que s´hi aplegava.Vaig fer un pensament i vaig marxar per potes cap a Phuket,i ja que hem quedaven 3 dies vaig decidir pillarme una motilla,per anar a buscar racons tot un dia.Un gran encert.

El seguent vaig tornar a fer una altra inmersió en un altre illot, a veure si se´m passava el canguelis del bitxos.Aquest cop vaig aprofitar a fons i ja era jo qui els anava a saludar i a contar les dents.

La moraleja la vaig trobar la ùltima nit,que em vaig preparar per sopar de muerte.

A la tarda,vaig anar a fer unes cervessetes pel centre de la festa,i en una pantalla gegant,vaig veure que jugava el Manchester.Vaig pensar,osti de lujo;fútbol,cervesseta,sopar de general,quina despedida!Estava content,repasant el que havia viscut...quan de sobte em va venir la camarera i em va demanar que volia.

-One Chang please.

Era maca la camarera vaig pensar.

Al tornar i al veure que estava sol,es va seure al meu costat,molt carinyosament.

Sabia que era un euro amb potes,u vaig trobar molt normal.

A l´estona de intentar entendrela,vaig veure coses extranyes.

Collons era un travestí!.Però no solament ell/a.Tot el bar,Tot el carrer!!!

Quin mal trago,cada cop m´apretava més;jo no em vaig saber explicar bé;li deia que tenia parella i fill;ara ja m´agafava del braç,estava fort/a,perquè és clar era o havia sigut home...

Ella deia que jo estava sol i necessitava amor,i jo li deia que no,que només volia fotrem la Chang i veure el futbol...van anar venin´t-ne mes de reforços.Ara ja veia només que homes amb polvos talco a la cara una nou al coll enorme,i unes cames súper musculades i super depilades.

Vaig fotre mig tomb i vaig engegar a còrrer a sac una bona estona.Ara m´en ric.

Les respectava,i les respecto...però esta clar que potser una dona no es tant maca com et sembla el primer cop,ni que un bitxo sigui un mal bitxo perquè t´ensenyi les dents.