CAMPBASEPALLARS

orgull pallarès

2012-01-29T11:40:00.006+01:00

quan feien pantans,si que mos volien,é curiós...

si parlessin les pedres...

èxit total

ells al seu rollo,més a plairet fent d´escombra

la mat,lo tren...ara que vindrà?

prenent el sol a santa magdalena

barri orientant-se...

La setmana,no ha donat per massa escapades al monte.Ùnicament sortidetes amb la canalla,i una pellada a la Val, amb dos craks;lo Paskui i lo Barri...Bona sortida que val per dos.

L´altre tema a comentar,i que m´omple d´orgull; és la trobada que vam fer pallaressos de tots els racons dels dos Pallars,a Pobla ,en motiu de la retallada en trajectes dels tren de la linia de Lleida.Jo,mai havia vist la gent del Pallars,tant a la una...i això mola.

Personalment no l´utilitzo mai,però convé recordar que hi ha avis i joves que,per pocs que siguin u necessiten,per motius d´estudis o sobretot sanitaris.Per tant,s´hi havia d´estar sí o sí.

Encara recordo quan baixavom amb la bicicleta als vagons ara fa vora vint anys,per anar a comprar a l´unipreus,o baixavom els dijous a la nit a fundir Lleida.....i mos fundivom natres,claro...Quina sort del tren!!

Us passo un recull,de les perles que es van sentir,entre xiulada i tamborada,no tenen desperdici.

"...com que mos fotràn la MAT,ja mos u tornaràn...";"si treieu lo tren,treieu les vies...";"...mos fotreu lo tren,mos quedarà la bicicleta..."....etc...

En fi,sabem que fotràn lo que voldràn,però la portada d´un diari u diu tot.Orgull Pallarès.

reis amb nens i post-reis amb sergis

2012-01-13T10:04:00.003+01:00

Quan ha de dormir,dorm...

Quan ha de dormir...no dorm.

Polipastos a Sant Llorenç.

Darrera la retrac quin gustasso.

Sergi snow

Sergi climbrunner

Abans de l´arribada dels reis,el Biel ja em va preguntar de que anava tot aquest catxondeo.Per fer-li entendre que se´n tenia que anar a dormir ben aviat,i portar-se mega-bé,li vaig dir que instalariem una càmara amb fotocèl.lula per demostrar-li que els reis eren mags i si que el vindrien a veure;solsament tenia que dormir....i la cèl.lula va saltar...

Dèspres de tanta festa i tant escassa activitat,els amics Sergis del Pallars es van posar d´acord per trucar-me i regalar-me una jornada de disfrute amb ells.Cadascú amb lo que li agrada;vam mirar de saciar els seus gustos,crec que va sortir de cine.
Amb lo Bosch ens vam decidir per una pellada nocturna amb lluna a Portainé,amb complements inclosos:sopar amb vinillo i digestiu.Gran nit.
Amb lo Malet,vam anar a trepar a Sant Llorenç de Montgai,amb un dia de boira de perros,made in plana de lleida,però amb un entorn meravellós.Amb lo contents que mos vam posar veient a la guapa de la Daila,segur que repetim aviat.
Tots dos han començat tardillo a trobar el que els agrada,però aviat donaràn molta guerra.....al temps.

feliç any 2012 a tots

2012-01-01T18:32:00.002+01:00

Cap d´any infantil.(falten la Mariona,el Nil i el Juls).Quin power!

SanSi lleidatana.

El caganer.

Els tiets d´Enviny su van currar.

Quan ens aburrim, a tirar rocs al lago.

Al cucalòcum, non-stop.

Team Tremp Runners a la Sansilvestre lleidatana.

Avui en dia queda politicament incorrecte dir-ho,però a mi sempre m´ha agradat el Nadal.Consumismes a banda,m´agrada veure llumetes,colors,musiqueta pel carrer,algún parenoel disfressat,i la gent que tot i el moment que estem passant,està mes alegre i somrient.

Si a això li sumem dos xurumbeles a qui no ens agrada que parin quietos,i dos papis que no ens agrada estamos massa a casa;les festes estan siguent un continu d´anar fent cosetes juntets.Dinars amb familia,estar amb amics al màxim i voltar,son les senzilles petites coses que anem fent cada dia que podem ara que no hi ha cole.

Ojalà que tot déu u passi lo millor possible,i sigui tant feliç com se pugui,sobretot amb les petites coses;tant per aquest any com per mes endavant.(Això u desitjo sempre,no només per Nadal)

Salut!

fugint de la boira

2011-12-24T17:24:00.000+01:00

A l´estiu a la fresca,a l´hivern al solet.

Busca que buscaràs,res que trobaràs.

Almenos això,serà lo seguent.

Els dos dimonis.

La espele pot ser molt guapa o molt desagraida.L´altre dia amb Paskui i Dani vam quedar per anar a buscar forats a la Serra de Toralla,en principi amb més son que ganes d´anar a penja´m de savines.Hi havia molta boira al fons de les valls,i poca neu a dalt dels cims.Buscant buscant trobarem algun forat guapo,però no va ser el cas.Ens vam conformar amb disfutar del sol,fer el jabalí,i pensar en nous projectes.

Pel que fa al dia a dia,ja estem posant-nos a lloc,tot i que monsieur Juls dorm poc,molt poc,massa poc....

lo JULS ja volta pel pallars...

2011-12-14T15:53:00.003+01:00

Nenes,tremoleu...

Lo Juls.

Ep,jo també sóc un tremp runner!!!

Rusita amb el setè bes-net;d´aquí poc 8!!!

El Biel amb el seu idol: lo dimoni

Amb un dies de retard degut al poc temps que hem tingut,i les poques hores que hem dormit,ja estem més o menys a lloc i us podem presentar al nouvingut JULS.
Dir que tot ha anat molt bé,la mare està genial,i que el Biel ens ho ha posat força fàcil.
Ben aviat li haurem d´anar ensenyant lo que es cou per casa,i ja tenim ganes de fer moltes coses tots juntets

Merci a tots els que ens heu donat un cop de mà d´una manera o d´altra!.Mos veiem pel Pallars!!!

l´ultim buril i l´ultim suspir

2011-11-26T12:28:00.001+01:00

Maremeva...

La meva 1a.cursa.Dorsal 142,segon dreta.

Pocs molins transversals hi ha al Pirineu.Al Pallars en tenim un.

Pito obrint l´ùltim llarg d´"el último buril".

Estar sols a Collegats no té preu...

Ressenya.Font:Bombers Pobla.

Desprès de massa temps sense fotre l´ou,donat els simptomes de grip que he arrastrat vora d´un mes;en pocs dies m´he retrobat amb vells projectes i amb ganes de fer coses.Per sort sempre hi ha amics a l´altra banda del telèfon que em posen les piles,i em regalen estones del seu temps,que són or.

Dedoctor em va regalar una pedalejada pels voltants de Llimiana.Vam fer un tomb suau però preciós,i vàrem poder localitzar un camí veinal antic que unia el poble amb els masos;això gràcies a l´ajut d´un pallarès super-bohemio que ens va fer passar una bona estona,mostrant-nos lo feliç que era cullint aulives,menjant d´una bona brasa,i escalfant-se amb el carajillo de rigor.Per cert colega amb linia directa amb mariano el presi...poca broma.

I ja en aquestes ùltimes hores d´espera,Pito em va regalar una mítica de Collegats;amb la condició que si sonava el telèfon montavom rappel.Va caure "el último buril",(V+,290m.R.Sánchez i C.Hurtado, 1990),genial per posar-nos les piles i posar-nos al dia.Amb Pito ja feia massa dies que no ens trobavom i es bunic el tenir la sensació de trobar-te a faltar.

En fi,si no falla res,la pròxima entrada hauria de tenir titul de nen/a;a arribat l´hora de l´ultim suspir...

setmaneta a tope

2011-10-22T16:21:00.000+02:00

Gran festa amb més de 70 valents.

El més jove i el més....savi dela trobada.

Feliços 3 UNAX!!!

Pràctiques al Tossal de Miravet.

Feliç a l´aquari.

A aquestes alçades,desprès de fer les vacances,les obligacions es comprimeixen i costa trobar espai per poder fer tot lo que un voldría.Tot i anar de volit ho hem intentat i més o menys a sortit,això sí;non-stop.Ens ha donat temps per anar al aquari de Bcn.,que era el regal pel Biel per deixar-me marxar,i on va xalar molt més que al zoo.De cumples.Tres dies a full amb el crèdit de seguretat en montanya, trepant pel Montsec,l´Alta Ribagorça i Collegats.I com a cirereta i lo millor;poder compartir amb molts amics,la excursioneta per llevar dos senyeres als voltants de Roca Foradada,amb un gran èxit de participació i un gran dinar de germanor.Vull agrair i destacar als qui amb el seu esforç altruista ho vàren fer possible perquè millor no podia quedar.Ara només reservar-nos el dia de la hispanidad cada any per celebrar la nostra pròpia festa.Cada any i serem més,segur.

cambodja,una bojeria...

2011-10-11T20:20:00.002+02:00

Angkor Wat

Rius desbordats però ritme habitual.

Centenars de kilometres entre temples.

La natura imposa la seva llei.

Quan ja t´has mullat,ja no hi ha problema.

La foto fàcil.

Els nens,l´alegria.

Ja desdel Pallars començo a pair aquestos 15 dies botjos que he passat a Cambodja.

Em dono compte que hagués triunfat més amb caiac que amb bicicleta,i sobretot que els humans som tossuts,perquè amb la que em va caure del cel,a casa nostra com a molt hagués reculat i hagués agafat un llibre,però un cop ets allà;con un par...

El mini-viatge té dos parts diferenciades.

La primera setmana,de la frontera amb Tàilandia fins a Siam Reap;al nord del país molt aprop de Laos,i on sembla un paisatge fet amb tiralinies,amb 360 graus d´arrossars.Uns 250 kms.amb pluja, i carretera en bastant bon estat amb trams d´aigua entre 1cm,fins al centro del pedalier en bastants cops,degut al desbordament dels rius.Les nits les passava al primer lloc rural on queia mort,i on com es tradició; el primer nen que et bé a saludar et porta a casa seva.Les converses amb les famílies no eren massa profundes però els moments que vaig passar amb ells són d´eterna gratitud.

Els cambodjans són gent molt trista,és extrany comparat amb els seus veins tailandesos.Normalment a excepció dels nens,mai et miren als ulls,i sempre juntant les mans i baixant el cap,t´agraeixen que estiguis a casa seva, fent-te reberencies en tot moment.Saben que una mica de diners els soluciona molt,però esta clar que volen que et sentis còmode i siguis feliç amb ells.

La segona setmana vaig canviar radicalment la solitud i el verd dels camps;pel turisme,un paisatge més selvàtic,i les inacabables pedres de les increibles ruines d´Angkor.Això si aquest cop sense la pluja;i es clar volava...

El terreny tampoc tenía cap desnivell apreciable i vaig fer 440 kms,parant mil cops visitant temples amagats,molts cops engolits per la salvatge vegetació.De fet,es creu com els ínques o els maies;que la civilització dels jmers,encara aguarden sota terra o dins la selva, multituds de temples que encara no han estat descoberts.

Aquestos van ser uns dies més distrets tot i com,on tot els llocs que hi ha turisme,acabes relacionan-te més amb extrangers que amb els de casa.

Quan queia la nit feia la temperatura ideal,ja que durant el dia hi havia molta humitat,i es clar, ens donaven les tantes rient,bevent cervesses,fent tapes de larves i saltamontes arrebossats i explican´t històries amb gent d´arreu.

En fi,que lo bó s´acava i lo millor en breu,torna a començar!

cambo 1

2011-09-28T14:07:00.000+02:00

Ja fa uns dies que rodo per Cambodja amb la bici ,i fa tots aquestos dies que cada dia viatjo acompanyat de la pluja.Ja sabia que és temporada de plujes pero fins al dia d'avui ni una treba.I claro,aixó ho fa bastant penós i sobretot deslluiex molt el paissatge i les ganes de fer paradetes i xerrar amb els nens i demés que et vas trobant i creuant.
Pero avui ha sigut el gran dia.Avui he tingut tota la llet del món i més perque era el dia de fer una visita per unes ruines al nord,anomenades Angkor,i no m'ha caigut ni una gota ,a més no m'ha defraudat,perque quan esperes molt d' una cosa de vegades desceb.
Ara molt content ja sabeu que toca birreta,i fer un tomb per la ciutat de Siam abans d'anar a dormir aviat.
Posar fotos ja seria demanar massa a aquest aparell,tot i que tot és bastant monotemátic.
Arrosars/nens i avui pedres,moltes pedres.
Quina pena que juga el barsa i no el puc veure.

Fins aviat

al cole,s´acaba l´estiu

2011-09-13T18:18:00.003+02:00

Disfrutant l´ Aresta Ribes-Vidal a Roca Regina

Pujada al Santuari de la Colomina.

Fent el jipi al lago.

Pou al Forat de l ´Or.

Acampats al monte.

Ferrada"Cast-Urquiza-Olmo".Molt currada.

Si em lligo amb Paskui arrai.

El començament del cole,vol dir el final de l´estiu.Un estiu extrany ja que sense "guarde",casi hem estat inseparables amb lo Biel.Hem intentat fer un "no-parar",fent algunes escapades,i quan no;buscant l´aigua i l´ombra del Pallars,però tinc la sensació que ja n´ estava una mica fart de mi, i jo ja tenia ganes de treure una mica de tanta calderilla acumulada

Per aixó tenia la solució:Trucar a Paskui.

Bàsicament hem estat pel Montsec.
Per fer unes fotos i estar a l´ombra vam anar a xafardejar el Forat de l ´Or;ara és bona època perquè hi estàs fresc i pots arribar fins al final de tots els pous.Em van quedar ganes de tornar-hi quan estigui a punt de petar la sorgència i fer més fotos.Queda pendent.
Durant l´estiu he portat algun grupillo a la zona ferratera de la Pertusa,i ens interessava coneixer la vía Cast-Urquiza-Olmo,(catalogada com a extremadamente difícil),per saber si s´hi pot portar clients i/o alumnes.Ens hi vam posar i vam arribar a la conclusió desprès d´examinar-la com déu mana,que és viable,tot i que és una mica extraplomada i bastant llarga entre reunions i dificulta l´assegurança.De totes maneres per mi amb lo de"extremadamente",s´han passat una mica.
I com a cirereta,en un dia d´"avui o mai",l ´objectiu va ser l´Aresta Ribes-Vidal(350m/V+) de Roca Regina.Disfrute brutal tot i la calor i la deshidratació i la tornada desprès de 2 ràpels de 28 i 45 metres volats,amb una bona pillada a lo jabalí de retorn.
L´Aresta tot i la discontinuitat dels jardíns,té trams amb un bon pati amb passos on no trobes gran cosa per posa friends.No poso la ressenya,si la voleu www.llibredepiadesam.blogspot.com
En fi d´aquells dies que tén tornes content cap a casa.
Per cert;Mama-Biel,m´ha donat visto bueno per comprar-me un billetillo i anar a fer un tomillo 15 dies amb bici.Temps suficient ,estic mega-content.Ùltim cartutxo abans de posar-nos les piles de nou...

canal du midi amb bici

2011-08-18T16:30:00.024+02:00

Fa uns dies ens vam escapar cap a Toulouse ,on comença el Canal de Midi, i desprès d´uns 240 Kms.,cap a l´est,acaba desembocant al mar Mediterrani.
Volia fer-ho al hivern però dedoctor em va donar la idea que podia ser una ruta genial amb canalla, ja que és totalment pla,i fora de qualsevol carretera.A part és molt ombrívol, perquè van plantar tot de plataners per tal que no s´evaporés l´aigua.Nosaltres u vam fer mano-mano amb Bielillo, i l´Anna de cotxe suport ens donava un cop de mà de tant en tant i ens anàvem trobant per dinar.

Al arribar vam fer una mica de turisme per la ciutat,i casi vint anys desprès vaig poder recordar els estius que passava amb la meva tieta Tereseta,emigrada a França per la fam que hi havia desprès de la guerra.Sobretot em va impresionar veure la preciosa Plaça Capitol,i em va sorpendre veurela molt més petita del que m´imaginava.Suposo que a ulls de nen tot és enorme...

Amb la calma vàm anar pedalejant,parant-nos mil cops perquè el Biel no s´agobiés de remolc,jugant amb els ànecs,llúdrigues i cignes que hi ha per arreu,i visitant els poblets preciosos que hi ha a la ribera del canal,com per exemple Carcassona que és de dibuixos animats.

El canal és un puntàs d´ingenieria,i de tant en tant hi ha escolleres on s´aturen els vaixells per fer l´equilibri de les aigues i així poder continuar.

Els unics inconvenients van ser el no poder banyar-se al canal a causa d´un bacteri,i les arrels dels plataners que de tant en tant entorpien la migdiada al Biel.De fet és molt millor anar amb cadireta perquè també hi ha trams de sender.

Un cop arribats a Agde, dinar en horari francès que sinó s´emprenyen, i a celebrar la primera travessia del Biel!!

formació barrancs guara 2011

2011-06-09T17:04:00.009+02:00

Ambientillo al Oscuros de Balcés.

Ràpel volat al Portiacha.

Pillades a consciència.

Un moment d´escaqueo.

Muntatges de descensos.

Qui més qui menys, coneix la Sierra de Guara,a Osca,com un dels millors indrets del sud d´Europa per la pràctica de l´escalada i del barranquisme.

És per això que any rere any ens escapem a fer-hi la docència en engorjats amb els alumnes de la Eca.Bé,en el meu cas m´havia agafat una petita excedència des que faig de papi,i tornar-hi tres anys desprès ha sigut un plaer en majúscules.

Hem tingut un temps perfecte,uns alumnes més que bons,un cabal estable,i els quatre monitors hem estat super-motivats per fotreli´n, hores i hores, en jornades maratonianes de teòriques i pràctiques.

Hem triat diferents barrancs per la seva tipologia,i així hem pràcticat de tot i més,pel que es demana en un curs d´iniciació.

Vam fer els barrancs de Fornocal,Basender,Portiacha,Formiga,i els Oscuros de Balcés;ben diferenciats,per tal de practicar-hi grans ràpels,sifons,conducció,tècniques de descens,bloquejos,ràpels guiats i lastrats,principis d´autosocors,progresió vertical,etc..

Tot i que,lo millor com sempre,el super bon rollo amb els monis,tant fora com dins de l´activitat.És un gustasso treballar amb confiança,i saber com al cap dels anys amb una simple mirada tens la complicitat de qualsevol company.

La guinda també va ser,compartir cervesses i xerrades amb antics alumnes com l´Àxel i la Tània,que es guanyen la vida com a guies,i retrobar-me amb l´Iñaki a casa seva a Bierge.

Per cert si no heu estat a Alquézar;ja tardeu!

el biel fa 3 anys!!

2011-06-04T16:19:00.006+02:00

Felicitats Biel!!,que ràpid passa el temps;segurament massa.

La celebració de l´aniversari del Biel ha durat una setmaneta.Hi ha hagut sorpreses, festes, molts bons moments i algún no tant bo.Però ha sigut intens

Si no nos dejan soñar,no les dejaremos dormir.No ens podiem perdre estar per la causa.

Xoco amb abundància,lo primer.

Et despistes un moment i patapam.Els primers punts pobret.

El zoo se li va fer llarg.A sobre,el llop,que es a lo que anavem era al cau

Un regal amb doble filo.De moment no u acaba de pillar...

a tope per mallorca

2011-04-21T16:39:00.006+02:00

Remullada obligada al mar al Torrent de Mortitx.

Peazo estalagmita.

Tornar a veure el sol és un puntàs.

Amb el mestre de la vertical.

Ràpel volat al Gorg Blau.

Desprès de desestimar conjuntament amb Raimon, per problemes externs, el viatge que teniem preparat per anar a fer barrancs al yanki,concretament a l´estat de Utah;l´ànsia per anar a xafar tolls és va tornar més i més gran.

Com que em barrejo amb gent ultrafànatica de tot lo que sigui voltar,el meu amic Paskui,em va oferir dues opcions per tal de calmar el meu desig:Cabo Verde o Mallorca.

Per logística,la decisió va ser la segona,tot i que el país africà,al igual que California i Utah,estàn al punt de mira per més endavant si es pot.Somniar, somniem.

Amb un pim pam vam fer els petates,total juguem a casa,superfurgohome cap a Barna i amb barco cap a Ses Illes de nit.

Al blog que te Paskui(llibredepiadesam.blogspot.com) dins del club de montanya de Tremp(SAM),ja us explicarà més tecnicismes, que això és lo seu,però el guió, per alt va anar així:

Encara de fosca nit desembarquem,i la Catedral de Mallorca é molt maja il.luminada,però el barranc de Biniaraix ens espera,i volem anar per feina.

A part d´aquest, també van caure en dies posteriors el Gorg Blau,i el Torrent de Mortitx,que amb la fi d´aquest en plena cala, color turquesa, va posar una cirereta al pastís imborrable;més, pels que no i anem sovint a la mar.

Com que anavem de fànatics, també ens vam portar el material d´espeleo per anar a fer un forat obligat;la Cova de Sa Campana;a tocar casi bé de la mítica cala Sa Calobra,en plena carretera també mítica, del nus de la corbata.

Paskui que en té els ous pelats tot i la seva genial humilitat,em va fer disfrutar com un nin.De fet a part d´experiència ,si una cosa sap és de cordes, i nussos, i materials,i instal.lacions...un pou de sabiduría del nostre mundillo com pocs n´hi ha al nostre voltant,i que jo tinc la p... llet d´ apendre al seu costat dia a dia.Un xollasso.

El resto d´activitat el vam dedicar a un parell de vies ferrates que mos van fer suar més del compte.

En definitiva,un paseillo per la Serra de Tramuntana,que val molt la pena,a tocar de casa nostra i amb una logística prou assequible i superrecomanable.

Per cert ara a barranquejar pel Pallars,falta aigua però això a d´estar al caure.!!

ná jugá la neu

2011-03-01T15:54:00.005+01:00

Els dies que ha fet bó,el Biel no s´ha volgut perdre res que es pugui fer amb la neu.

Caldrà veure si neva més i u allarguem!!

imitant (malament) els animals

2011-01-19T16:10:00.005+01:00

I sense corda!!

I tan tranquiles!!!

Màgic Montserrat

Gran dia a les Agulles.

Orgàsmik!

Es sabut que en l´ambientillo d´escaladors sovint s´associa alguns animals com a simbol de grans trepadors.

Són animals diversos, com les sargantanes,els micos,els gats,les aranyes,etc...però les fotos que hem va enviar l´amic Paskui,amb qui fa uns dies vam anar a assaborir la màgia de Montserrat,hem va deixar bocabadat.Jutgeu vatres mateixos...

Ens aniría bé semblar-nos mínimament als animals....escalant també.

Escalades i emboscades a Tailandia

2010-11-11T13:46:00.004+01:00

Ton Sai.

Amb Pito,recentment enamorat i feliç!

3D´s.

Fanatisme màxim!.

De la roca a l´aigua,i de l´aigua a la roca.

Pallars,principis de tardor.

Desprès d´un estiu ermità d´internet,ja toca fer una entradeta,si més no per tenir-ne record,de la bojeria del final d´estiu i principis de tardor.
Ja ultimava petits detalls per cabalcar sobre la bici pel Canadà,durant tres setmanes d´octubre,quan de forma fortuita i casual,vaig anar coincidint amb Pito sovint,per les parets de Collegats.
De llarg a llarg i trobant-nos a les reunions,ens explicavem els petits projectes d´inmediat.Jo li definia la ruta a seguir pel Quebec;que si passaría per una vall o per una altra,aquesta bahía,aquelles muntanyes etc...i ell em resumia que en breu volava cap a Tailandia,quasi un mes,a fer no se quines vies en no se quines parets,a tocar mateix del mar turquesa d´Andamán.
Al cap dels dies quan arribava a casa i endreçava el material,i desprès de xafardejar les parets que escalaría el Pito,sentía que estava pensant més en penjar-me amb ell a Ton Sai,que pedalejant amb la meva bici pel Canadà.
La seguent trobada va ser quan em vaig tirar a la piscina i li vaig preguntar que li semblaria fer cordada mano-mano en aquelles contrades durant una setmana o 10 dies,ja que també volia fer unes inmersions en aquells illots,que es despeguen de la costa,i que fan unes formacions ùniques.
Sense pensar-ho gaire em va dir que endavant,i de patac vaig trobar un bitllet interessant,a 3 hores del destí.Rai Leh.

Rail Leh,24 d´octubre.

Vaig arribar bocafoscant a Phuket,i desseguida vaig trobar un lloc on l´endemà,anar a fer una inmersió,per així aclimatar una mica després de les 21 hores d´avió,i deixar un dia sense agafar més transports.

La inmersió em va deixar un molt bon sabor de boca,val la pena bussejar en aquelles aigues d´aquells colors impossibles de definir.Lo unic que em va neguitar una mica va ser la quantitat de bitxos no-mediterranis i completament desconeguts que em venien a visitar,i que a estones em feien apretar el cul,i fer mitja volta...massa dents en aquelles boques.

L´endemà primer en bus i desprès en barca vaig arribar per fi a Rai Leh.

Un cop atracats en mig la sorra,i davant meu una espessa vegetació selvatica ple de parets;vaig anar preguntar bungalow a bungalow,si hi havia un tal Pito.No vaig fer sort i vaig parar a menjar-me un plat de macarrons quan va apareixer el susodicho.Osti tu quina alegria!!

Em va posar al dia de tot,i un cop les bosses a lloc,cap a la paret.No portava ni una hora,estava cansat però estava encara més fanàtic.

La tarda va ser brutal anant a un sector a 5 min.caminant,amb unes vistes que tela,i amb una roca genial.Vam encadenar 3 vies penso,i desprès a dutxar-nos.Un cop dutxats,Pito(que de gana no en passarà mai),em va portar a un garito,on hi havia molts dels peixos que havia vist el dia anterior sota l´aigua.Em vaig decidir pel tauró a la barbacoa....mmm!sense paraules.

Rai Leh,és un sector al sud de Tailandia on solsament si pot arribar per mar,i això deu ser una de les coses que encara li fan conservar molts punts del rollo"si em perdo que em busqui aquí".

A part la qualitat de la roca i les seves tridimensionalitats fan que sigui un lloc endèmic,on tothom i té cabuda;es a dir des de cinquillos fins a vuitès.

Aquesta petita península,està abrigat per 4 platges,sent la més bonica la de Phra Nang.Les altres són Rai Leh Est i Oest,i Ton Sai,que és on estavem nosaltres,i que és la més fanàtica,ja que les altres son destins també per turisme familiar a petita escala etc...

Lo que més em va sorpendre va ser l´equipament que han utilitzat per equipar les vies.Tot i que hi ha de tot,abunda molt l´ancoratge en pont de roca amb corda,cosa que al principi sobta i costa de digerir però desprès t´adones que és un encert.Els químics al estar tant a prop del mar sofreixen un desgast brutal,i la seva vida acaba sent molt més escassa;tot i que els reequipaments són contínus.També sobta la enorme argolla utilitzada com a reunió,i ancorada a tres o quatre punts d´ancoratge natural i de corda.Aqui s´ha d´anar en compte ja que al montar un ràpel en simple pot portar a més d´una confusió,donat a que la corda ,no fa tope.

La resta de la setmana va continuar sent fanàtica,buscant cada dia sectors diferents,foten-nos ben molls de tant en tant per culpa de les marees,que pujen i baixen en no res,i acabant cada dia,excepte algun dia de pluja,banyant-nos a la posta de sol.

No tot era fanatisme;desprès teniem cita al bar chill,amb les cervessetes(Chang) i les converses de mai acabar,i de dificil esborrar de la ment...grans moments...

També vaig dedicar-me algún dia a fer algún pateillo envoltat de micos i esquirols,en busca d´una llacuna amagada,així com llogar un kaiac,per pendre prespectiva d´on erem realment,buscant estones de solitud.

Així vaig arribar a la fi,i després de despedir-nos del Pito i del Jordi d´Arcalís,(a qui només veiom a la nit,perquè ell està a un altre nivell d´escalada),vaig anar tirant amb un parell de vascos,cap una illa en teoria paradisíaca,però que a mi em va semblar fastigossa,per la quantitat de turisme desorbitat que s´hi aplegava.Vaig fer un pensament i vaig marxar per potes cap a Phuket,i ja que hem quedaven 3 dies vaig decidir pillarme una motilla,per anar a buscar racons tot un dia.Un gran encert.

El seguent vaig tornar a fer una altra inmersió en un altre illot, a veure si se´m passava el canguelis del bitxos.Aquest cop vaig aprofitar a fons i ja era jo qui els anava a saludar i a contar les dents.

La moraleja la vaig trobar la ùltima nit,que em vaig preparar per sopar de muerte.

A la tarda,vaig anar a fer unes cervessetes pel centre de la festa,i en una pantalla gegant,vaig veure que jugava el Manchester.Vaig pensar,osti de lujo;fútbol,cervesseta,sopar de general,quina despedida!Estava content,repasant el que havia viscut...quan de sobte em va venir la camarera i em va demanar que volia.

-One Chang please.

Era maca la camarera vaig pensar.

Al tornar i al veure que estava sol,es va seure al meu costat,molt carinyosament.

Sabia que era un euro amb potes,u vaig trobar molt normal.

A l´estona de intentar entendrela,vaig veure coses extranyes.

Collons era un travestí!.Però no solament ell/a.Tot el bar,Tot el carrer!!!

Quin mal trago,cada cop m´apretava més;jo no em vaig saber explicar bé;li deia que tenia parella i fill;ara ja m´agafava del braç,estava fort/a,perquè és clar era o havia sigut home...

Ella deia que jo estava sol i necessitava amor,i jo li deia que no,que només volia fotrem la Chang i veure el futbol...van anar venin´t-ne mes de reforços.Ara ja veia només que homes amb polvos talco a la cara una nou al coll enorme,i unes cames súper musculades i super depilades.

Vaig fotre mig tomb i vaig engegar a còrrer a sac una bona estona.Ara m´en ric.

Les respectava,i les respecto...però esta clar que potser una dona no es tant maca com et sembla el primer cop,ni que un bitxo sigui un mal bitxo perquè t´ensenyi les dents.

foc i aigua

2010-06-23T11:51:00.006+02:00

Biel amb sa torxa.

De la torxa de foc a la torxa de nata.

El Biel flipant amb les"guiris".D´això no n´hi ha al Pallars.

Gran nit pels nens.

Esperant la nit de Sant Joan,ens vam adelantar ja com l´any passat,a passar una nit de foc i fogueres.Per mi amb molta màgia,si cap,més que la nit de la coca i els petards.

El dijous a la tarda,i com és tradició per aquí,començavem la ruta pels bars de Pobla,jo en aquest cas bastant perjudicat per la rutilla en bicicleta que al maití ens haviem cascat amb dedoctor pels voltants de la Conca Dellà;cara nord del Montsec,i colofó, al Castell de Sant Gervàs.En definitiva una ruta preciosa,però donat el meu estat físic;bastant desgastat.

Em sembla que he arribat a la conclusió que he de pendre alguna vitamina,i durant la ruta menjar i beure bastant més.

Doncs un cop hidratats,de suc d´ordi a demanda de cadascú(jo aquí ja dusfruto bastant,i aquí si que m´hidrato millor),vam tirar cap amunt de Santa Magdalena(poca cosa),alguns amb torxes,altres amb més beure i pa amb embotits.

Un cop a dalt,una seixantena de valents del país,un parell de la Vall de Boí(fan un llibre dels fallaires del Pirineu), un parell de russos(algun reportatge per allà),i sis bombers(sort d´ells),vam fer una festa brutal cantant, bevent,brenant i demès; fins a bocafoscant tirar avall,fins arroplegar les pubilles i la jovenalla;i encendre totes les torxes fins anar a fer cap,alguns a l´esglèsia per venerar a la Verge,altres ja de patac a fotre xera a la foguera.

Natres vam disfrutar,però qui va flipar va ser lo Biel que fins a altes hores,no va parar de mirar el foc,donar la llauna als bombers,i fotres les botes de gelats.

Per apagar el foc,el finde vam tirar cap a la playiqui,ens vam instalar en una caravana,i on vam canviar el foc per la sorra.En definitiva gent desconeguda,castells de sorra,pro poqueta aigua perquè bufava el vent emprenyat.

Aquesta nit Sant Joan,nit màgica diuen.Disfruteu!

al maig...2!

2010-06-09T17:24:00.004+02:00

Iona-Biel,vaya par de 2!

No té res a veure ,però la tenia que ficar.

Paskui amb l´Alpina dels ´70,segurament amb el mapa al reves...

Preciosses cadolles al Barranc de Moró.

Voltar amb Dedoctor és lo que té...shhh,silenci i disfrutar.Com està la Conca de Tremp mare...

Casi em descuidava de posar una fotilla de l´aniversari de Bielillo,que ja en fa una setmana i pico.De pas forço una mica i fem 4 ratlles de les cosetes que hem anat fent istos dies.Ultimament no tinc massa temps d´internet i u trobo genial.

Lo Biel que en fa 2,s´ha fet un fart de bufar espelmes i de menjar "coe".(chocolate en idioma Biel),ja que hem fet cumples a tutti plen.Potser per això,o no,porta uns dies amb pances a la boca,i està pillant de valent.

Tiet Tato li va portar un camió de bombers i els parrins,una equipació del barça.Traduit; tot el dia nino-nino,i samarreta de Messi per carrer,cole i migdiada...

L´altre 2,fa referència a les pillades que estic fotent amb la bici.

La primera mítica va ser amb Dedoctor,i amb quasi 9 hores vam pillar lo que no està escrit per la Terreta.

La segona,amb Paskui,aquest cop en camp contrari(Aragó),amb un mapa de la Alpina(ojo peligru!),i dels anys 70(olé logística!!).L´objectiu era fer una travessia per la Sierra del Turbón,en un parell de dies.Sort que anavem carregats de menjar,perquè lin vam fotre 10 hores,i casi al arribar al fons de la vall(desprès de arrastrar la btt 1 horeta),ens vam adonar que haviem errat la collada...en fi que vam apareixer a Seira bocafoscant,tenint que arribar a Vilas del Turbón.

Potser ens haurem de posar una mica les piles i deixar-nos de inventillos que ja tenim una edat...peró és que mola tant...

Bueno també hi ha hagut moments sense pillar ens hem dedicat a fer excursionetes amb Biel i la mama per la comarca,i sobretot pillar la bici i el mapa,i fer pocs quilòmetes i bastantes hores buscant caminaxos i corriolillos per la Conca de Dalt bàsicament.

També vam fer un barranquet que està a un quart d´hora de casa amb bici,i el desconeixia.El Barranc de Moró,que està a la carretera vella d´Erinyà.Llastima de pillar-lo sec,perquè te unes formacions prou interessants.Repetirem desprès de plujes.

camí a santiago

2010-04-29T15:27:00.005+02:00

Camí a Santiago.

Jo no....

En algún lugar de Castilla....y León.

Port de la Cruz de ferro.

Plaza Obradoiro

Disfrutant de 11 dies de festa a la feina;sense la intenció de gastar gaires calés i buscant una rutilla fàcil i amb ganes de conèixer gent i món;em vaig plantar abans d´ahir amb la meva inseparable;a la plaça del Obradoiro,a Santiago de Compostela.
Portava la logística més que memoritzada,ja que el mes passat,el tiet Tato la va anar a fer,i el vaig ajudar amb el tema de la planificació.Al arribar m´en va parlar meravelles,i sense pensar-ho ni poc ni molt,dilluns passat,el mateix Tato,m´atansava a Saragossa.La cosa va empesar frenèticament,ja que un excès de confiança va fer que per un parell de minuts no perdès el bus que m´havia de portar a Iruña.
Allà va començar el meu camí,vaig montar les alforjes,i un cop vaig sortir del Arzobispado,i pagar 1 euret per la credencial(que et permet anar a tots els albergs,i rebre la compostela a l´arribada),vaig enfilar camí a Puente de la Reina en poc més de30 kms,lo just per escalfar cames.
Matinant cada dia bastant,vaig anar recorrent la Alta Navarra i la baixa Rioja,conversant amb multitud de gent,i sobretot fent sonar molt el timbre,per poder fer-me pas entre els admirats caminadors;això sí que és sacrifici.
Desprès de fer nit a Logroño,i veure com el barça perdía davant l´Inter,en un bar ple de madriles,vaig continuar camí per entrar a Castella Lleó,primer per la provincia de Burgos,desprès Palencia i al final Lleó;acabant les etapes a Villafria,Sahagún,Frómista,Astorga i Villafranca del Bierzo.
Les etapes les vaig fer molt dispars,(entre 69 i 105 kms.),depenent de les sensacions,i buscant els pobles i poblets més interessants,i recordant els frescos consells que m´havia donat Tato.
La meva estimada funcionava com un rellotge,i anaven caient els quilòmetres,en les jornades monòtones de tobogans interminables de la planúria de Castella;sort almenys que el temps va estar perfecte.Ni fred,ni calor,ni pluja ni vent....massa sort.El que també em va fer passar més lleugerament el temps ,va ser trobar-me tots els prats sembrats,amb una verdor espectacular,que combinat amb la neu que encara hi havia a la cara sud dels Picos de Europa,feien passar la monotonía del camí,més amablement.
L´ùnic problema entre cometes que vaig tenir,ja que quasi no havía agafat la bici al Pallars,va ser el mal de cul que em va acompanyar els primers dies,i hem feia pedalar moltes estones de peu.
Al sortir de Castella i entrar a Galicia,és on les altimetries marcaven un parell de ports més o menys destacables.La Cruz de ferro,i O Cebreiro.Més o menys els vaig fer prou bé,i vaig fer cap a Sarrià,al cor de Lugo.D´aquí a Santiago quedaven 119 kms.,però com hi havía bastants trams de carretera,i hem vaig trobar al Fèlix,(un noi militar de l´aviació,que feia etapes de 160 kms.per fer-ho en 6 dies)vam decidir fotrelin fins a Santiago.A mig camí,oncle Tato,en un savi consell,m´havía dit de parar a una pulperia(la mejor de Galicia);i li vaig fer cas...espectacular!.Ens vam fotre un popets a la gallega que es desfeien a la boca,i com no, u vam rematar amb un orujo de la casa per pair...
Jo no sé si vam pair o no,el cas és que el Fèlix va anar baixant de ritme,i ens vam despedir;i a mi l´últim petit pujador(Monte do gozo),se´m va fer com la Bonaigua.El cas és que a les 7 de la tarda,i perdent-me més del conte,arribava als peus de la catedral de l´apòstol Santiago.
En definitiva una ruta molt recomanable;on no cal tirar ni de llibre de ruta massa(hi ha moltes fletxes grogues);on cada día s´acaba amb xerrades mítiques amb gent ultradiversa;on passes per llocs,pobles,poblets i ciutats brutals(Astorga p.ex.);i on alucines fins on la gent porta les seves creences al extrem.(peus i esquenes destrossats);gent que u fa a trams descalç,gent que fa el camino per recollir la basura,gent que hi planta arbres,gent que la fa amb el carro de la compra perquè no pot portar motxila,gent de més de 90 anys,gent que la fa per 20a. vegada,gent que la fa corrent una marató cada día,gent que vé Suècia caminant....
Un camí,cadascú el seu camí,el camí està en la gent.

fi de temporada

2010-04-03T15:47:00.007+02:00

L´efecte imán de la lluna és brutal,i esquiar amb ella és indescriptible.

El refu Josep Maria Blanc,un indret espectacular,desde la Pica d´Eixe.

El Biel ja es mira els barrancs.Empesarem pel de la font de la "o".

Senyal del "racopallars",a Pessonada.

Amb l´arribada de la primavera,ja quasi em despedeixo de la neu,sinó és en algún últim fuetasso a les Maladetes.Ara arriba el temps d´aigua amb barrancs,riu i lago;i de terra,amb la btt.

La despedida ha estat sota la lluna i amb alguna travessia més que agradable,sent molt maitiner i aprofitant de baixar d´hora per aprofitar encara,neu acceptable.La trobarem a faltar.

Ha sigut quasi mig any de neu,l´any que menys l´he aprofitat, i molt intermitentement,degut a relativament mal temps,molts dies del Biel futudet,i algun dia de desgana.

Relatiu a l últim "Racopallars";l´indret en questió eren els "Forats estalonats de les bruixes",un agradable i sorprenent passeig que es troba al començament mateix de la "ruta dels escaligons",a Pessonada.És fa en 1 horeta en pujar i baixar,i val força la pena.Esta ben indicat per fites,i surt en direcció contraria als Escaligons,direcció Boumort.Per cert sería interessant conèixer qui ho ha fitat i senyalitzat, per felicitar-lo.

temps de neu

2010-03-19T11:01:00.006+01:00

Pujada de Pleta Pelada,camí de la vall de Filià.

Disfrutant caramunt.

Tot l´any de carnaval

La neu farà el seu trajecte.De Manyanet,a Valiri,i d´aqui a la conca de Tremp,al nord del Montsec.

I d´això que n´hem de fer?Un refu metàlic?S´accepten propostes

Xordi,acabant el descens al fons de la Vall de Manyanet.

Veient per on van els tiros,i aprofitant la entrada de un anticicló,ens hem tirat de cap a la neu amb el resto.Això vol dir;dia de lleure,dia de neu.
L´hivern a estat especialment cru;entre el mal temps a la montanya,i les múltiples "-itis" del Biel,se m´ha passat la temporada bastant en "blanc",i no blanc de neu.Per això toca aprofitar el temps perdut.
Amb aquest panorama,ens hem juntat a pistes amb lo millor de cada casa,osease;Mau,Xuen,Granini,Genís...i hem xalat al màxim de la solitud d´anar a pistes entre setmana;impagable.Per una part,m´hagués anat millor anar a fer desnivells a lo bruto amunt i avall,però lo que tenia realment ganes de fer era disfrutar de la neu amb bona companyia,i aprofitant el forfet que ens ha caigut del cel,m´he decantat per lo fàcil.

Amb el Biel i l´Anna,també vam xalar a tope de la combinació sol-neu;aviam si podem agafar una dinàmica bona aquesta primavera i aprofitar al màxim.

I com a cirereta del pastís,vam anar amb Xordi a fer pells.Ja feia dies que voliem fer la travessa de la Vall de Boí a Filià passant per la Vall de Manyanet;i és van donar les condicions necessaries per fi:molta neu,bon temps,risc d´allaus moderat i taxista.

Jo sempre la feia a l´inversa,però com no estem per tirar coets,vam decidir fer-ho en aquest sentit per estauviar desnivell.Vam disfrutar com a cotxinos trencant tot tipo de neu,i deixant-nos endur per la solitud.Que maca estava la Vall de Manyanet;injustament,però per sort,la gran desdoneguda.

pedro cerrato martignole,ché,que bueno que viniste!

2010-02-25T10:24:00.004+01:00

Argentí celebrant un gol de la albiceleste.

Familia Cerrato-Martignole.

Quin bon rollo dóna aquesta foto!

Ja ha nascut el Pedro,fill d´un excel.lent amic argentí i brutal alpinista;el Seba.

Benvingut!

Per cert,així dona la notícia un argentí;no té perdua....

"Puto amigo español y recontra re-puto del orto!!!!!

Le mando un abrazo enorme y le cuento que nació el jueves pasado,Pedro,mi primogénito!!!

Le mando unas fotos para que vean quien se les va a coger para cuando vengan para acá..."

Sencillament autèntic!

Felicidades pelotudo!!!

racopallars V - karnabiel

2010-02-19T16:15:00.005+01:00

Exemplar de "Mamouth Pallarenssis"petrificat.

No és la ciutat rosa de Petra.És el Pallars.

Formacions capricioses a tocar de casa.

La gallina,el gos i el tigre.

Els cusinets,mirant un partit del barça....disfressats de Messis.

Fa dies que no proposem raconets del nostre país,el d´avui és d´una sortideta típica de tarde d´hivern,en un lloc que l´amic Paskui em va recomanar.

La veritat és que no deixa indiferent ni de bon tros,i demostra la d´infinitats de possibilitats que tenim,a tocar de casa nostra.

Tireus a la piscina.!

Aquesta setmana ha sigut setmana de disfresses;per la canalla claro...

per fi

2010-01-26T11:54:00.007+01:00

El mestre Xordi,la superació personificada.

Això no es pot permití!

La Dolo;la millor.

A l´arribada,amb els campions absoluts per parelles;L´Ero i L´Ega.

El meu apartament a Llessui.

Per fi una setmaneta de treba.Messieur Biel sense interrupcions a la guarde, i relativament bon temps(a pesar de les pifies de la méteo);així he pogut fer unes quantes sortidetes per tastar la neu sobretot.

Per fer tast,vam anar a Portainé amb l´incalificable Xuen.Per primer cop aquest any,almenys per amortitzar una mica el forfet;tot i que jo a pistes pues com que no guaire...

Un parell de pellades a LLessui,el primer dia fins als Altars,i el segon dia amb mala neu,vaig decidir fer unes pràctiques,fent un iglú,aprofitant que la neu era ben gelada.Va sortir prou habitable,i en menys d´una hora,tot i que és va notar l´absència d´una segona persona,com es normal,per pulir desde l´interior.Lo important de la pràctica era la curtida,i la autosuficiència.De fet no feia iglús desde que estava a Benasc(deu fer 12 anys), i va bé treure rovell de la sesera.

Per rematar la setmana blanca,vaig anar a la cursa casolana d´Espot(com mig Pallars i tot Pobla)...maremeva chapeau la penya!

Hi ha gent que no veig mai pel poble,i allà tothom a fer pinya,excelent!.

La cursa esportivament parlant va ser un desastre.Penúltim de la meva categoria.(1h 20´).No,no estic tant macropetat,tranquils;lo que passa,és que un any atípic de poques sortides,no volía treure sang per la boca,i sobretot fotrem a 200 pulsacions.

L´aposta va ser anar fent amb la cua,i vaig xalar molt del xarloteo,anar fent amb lo Lluis del Macaya(futur megacrak),amb l´Espi,amb la Dolo...ara tiro una foto....

Al final molt ambientillo a l´arribada,i molts somriures,que és a lo que venia.També venia a fer unes cervesses a la terraseta,desprès de la cursa;i també va ser així.Felicitar al Dani com a primer Pallarès,crec.Espero repetir l´any vinent si puc,i un 10 als que ho monten.

pongamos que hablo de madrid

2010-01-05T14:55:00.004+01:00

Bona canxó,bona xiutat,bon xiocolate amb xulos,bons bocaillos de calamals,bona xent vaya...

Aquesta é la implesió de Madlid desplés de havé paxat el fi de any allá amb tanta xent.

Que si reis mags,que si llumetes i estels de mil colors i sobletot acabá l´any amb tlenta i pico mil coledors cadacual al més boig, colent fins a vallecas la populal de San Silvestre.É de llarg la culsa més xuli que má portat el papi.Molta música rocanlolera del rollo Rosendo,moltes disfresses,i molta gent riallera;això si plovent i fins i tot pedregant....que guay!!!Sort del plasticuxo del carrito; ni gorestex ni res.A paltir dala haulem de pensá en nous leptes,una mica més llargs podé.

Ah bon any a tot quisqui i sobretot molta salut a tutom!

la iaia de torena

2009-12-19T15:36:00.008+01:00

Temps difícils del passat....,i cada nen una història...

Primo,recolzat en murs de pedra seca.Si puguessin parlar...

L´escola de Torena.

Ja fa uns dies que tenim a le petit fotudet,i ben poca cosa us puc explicar de les meves sortides,ja que pràcticament son nules.

Però ja feia dies que volia editar aquesta entrada,i en aquest cas donat que amb Primo,vam anar a fer un vol pel meu estimat Enviny(veinatge,en llatí),tirarem uns quants anys enrera.

Per entendre el present,hem d´estimar les nostres arrels,i les meves;de la part Sobirana;son a Enviny,i a Freixa.

Amb motiu de la novela"Les veus del Pamano",pasada a serie;quasi tothom a ubicat al mapa aquest petit poblet,on de petit em feia un tip de jugar a la plaça que hi ha fora l´escola,i per descomptat,montanya amunt i avall,mentre a Casa Pobellà feien bullir l´olla.

Torena en realitat bé a ser Llessui,però jo u apropio a Enviny,donat que el rodatge es va fer quasi integrament allà.

Ma padrina va nèixer allà mateix,abans de la guerra,i és clar, l´he pogut imaginar-la enmig d´aquella canalla inocent però astuta que anava a escola,un cop acabada la guerra.Com tots els padrins,va tenir una vida dura,i en molts casos desafortunada.Va viure la guerra i la post-guerra.Va perdre un germà esclafat per un cavall;va haguèr d´anar a servir a Gerri i desprès a Barcelona perquè a casa no hi havia plat per tots.Abans, la van separar d´una germana que la van portar al llanguedòc francès,i va estar molts anys sense saber-ne res.És va casar amb ma padrí i van anar a la Val D´Aran a traballar per les hidroelèctriques.Entre el Refugi de la Restanca i Arties van passar uns anys,van tenir una filla,i una riuada(Arties 1962) se´ls va endur la casa,havent de viure com la resta del poble a l´esglèsia.Amb les maletes mullades van fer cap al Jussà,i desprès de veure nèixer 2 nets,va morir extremadament jove,amb 54 anys.

Tornant al present,i amb Primo,ja a Torena;vam anar a fer un vol per la montanya que porta a Olp.Parlavom sense parar de com és devia viure en aquells temps de misèria,i ens vam deixar endur,fins tornar al poble.Vaig voler anar a veure la María de Mestrejaume,perquè ens expliquès com havia anat el rodatge,i per felicitarla,ja que l´havien fet besavia de nou.Ens va rebre amb una gran benvinguda i ens va posar les seves millors galetes.Ens va parlar de ma padrina Soledat,i se´ns van posar els ulls envidriolats;eren grans amigues;i l´amistat prevalia molt més que mai en aquelles èpoques.

Amb les seves mil i una històries personals i del poble(creieume que en té de increibles;Primo flipave),se´ns va fer l´hora de marxar.Vam quedar que el proper dia ens parlaría del castell mai trobat,que ella en té cartes amagades...promet.

cap de setmana de cine al pallars

2009-11-23T16:29:00.007+01:00

"Oye",diversió assegurada...

Vía ,"Última sesión".Un cinquillo i encara gràcies.

Oncle Tato,que majo é ell...

.A Tremp no tenim cinema,i a Pobla grinyola la manivela que fa rodar el carret,però i què?
Dissabte,gran jornada de roca calenta a Collegats;al sector del Cine.

Haviem quedat amb el millor oncle del món,osease,el Tato;i a la festa també s´hi va sumar l´Adolfo.Resultat:boníssima companyia,molta tranquilitat,i caloreta de la bona.Com ens va dir l´Àxel; al Cine hi ha un microclima,que s´ha d´aprofitar.

Vam fer un parell de vies,repentint-les varies vegades,i el temps se´ns va tirar al damunt.Desprès d´arroplegar la ferralla,cap al parque a fer unes escopinyes...mmmm!

Diumenge,el Santi del Refu,rodava al casc antic unes escenes del seu curtmetratge,(El Mesías),i haviem quedat en transformar casa meva en un camerí pels actors.El Biel encara flipa ara,dels personatges que va veure...Jo no sabía del que anava el rodatge,u vaig entendre quan a casa només entraven que dones amb gabardina i sortien amb lligacames,tops i talons..En fi,que les padrines veines estaven distretes i esfaraides com feia temps.

Quan vaig anar a veure el rodatge,el Santi em va dir que els hi faltava un poli de la secreta per trincar a un proxeneta.Fa un temps ja em va enredar i li vaig dir que mai més,però no va acceptar un no per resposta.Em va donar una "pipa",la Guàrdia Civil que estaven allà, em van dir com u tenia que fer,i també ens van ensenyar a enmanillar...vaya "fregao".Lo que tenía que dir era fàcil:"fuera de aquí coño!",a un parell de prostis.

Al cap de 11 sequencies i 4 hores desprès acavabem....Això sí, la experiència no té preu.

En definitiva,cine del bo al Pallars.

pedalejar,disfrutar...i aprendre?

2009-11-18T18:19:00.015+01:00

"Altiplà" de Bòixols

"Tentenpié"gratificant a la collada,abans d´arribar a Bòixols.No-paleodietèic.

Pobleparet d´Abella.(foto)

.Ahir a la tarda vam quedar lo millor de cada casa per anar a passejar les bicis. On tocava?Sector Isona.

La trupe l´hem format Carlospobla,Dedoctor,Marcvilonavamarsa,i Ambpala.(.blogspot.com´s)U escric d´aquesta manera perquè avui anava de blogaires.

Hem quedat a casa el Marc,que desde que el conec,mai fa tard,al contrari;supermotivat, inclús avui que sabia que passaría una jornadeta light per ell.A mi m´ha recollit el Carlos i desseguit a arribat lo nen que ja casi és més cerdà que pallarès.Com no,lo David ha arribat pedalejant.

Al arribar a Isona;glop a la font i cap a les parets de Carreu,on ha començat l´entramat de cruilles.Desprès d´algún tomb de més hem arribat vora Abella,com sempre fotogènica a tope,i per l´estret,cap amunt direcció Bòixols.Aqui ens aburriem i hem fet pràctiques de tronxa-cadenes,per refrescar la memòria.A partir d´aqui hem gaudit de la companyia d´una gossa que volia canya,i matar l´aburriment,i ens ha seguit fins al Castell de Llordà.Ens ha sabut greu però no a servit allò de:Aturat!.

Desprès se sortir del bosc verd de coníferes,ens a rebut la tardor amb un munt de colors;però on hem flipat per colors ha estat a la Faiada de Cimadal...flipant els colors i la catifa de fulles.Un cop a Siall;trialera terrissera com diuen i al David li falta temps...al Carlos l´hin a sobrat.Desprès,senderillo fins al castell de Llordà.Guapo,guapo,guapo...4 fotos i el Xavi m´ha clavat un clau a la roda per demostrar-me que m´he de comprar unes cubertes sense càmera,sense comentaris...quins amics!Això sí ;avui m´he fet content perquè a part de la companyia,i el disfrute,he après una cosa que m´ha alegrat la vida.:Els donuts són bons;això sí,mitja hora desprès del exercici.Grande Marco!!!

p.d.:pròxima lliçó de nutrició a càrrec de Dedoctor."La Paleodieta i el pernil"No m´ho perdo!

però no tot són montanyes

2009-11-07T11:49:00.004+01:00

Pel Biel...i la Júlia

2009-11-04T14:41:00.005+01:00

Amb el Buddhi Sherpa,al qui li dec tot.De E. a D. Everest,Lhotse i Lhotse Shar.

Buaaaaaaaa....impossible!

De E a D: Lobuche Sud,Est i Oest.Al centre el Glaciar del Lobuche.

A la tarde cada dia es posa així...

Everest,i Nuptse.

Vaig arribar a katmandú a la tarde,ja de nit,i a la zona on els turistes fan vida,em vaig trobar a l´ Oriol Baró de Taull,gran alpinista que ja em va ajudar amb la logística desde el Pallars.Acabava de baixar de la montanya,i hem va posar al dia sobre la ciutat,i sobre detallets importantíssims a l´hora de llogar el portejador i material que em faltava.Tot això assaborint una bistec de yak amb ceba terrible,i unes quantes cervesses...vam perdre la conta.

Al dia seguent tocava matines,i mal dormit,vaig coincidir amb 4 lleidatans a l ´aeroport per anar cap a Luckla.Va sorgir desseguida la química,i vam volar amb canguelis,tot esperant l´aterratje al microaeroport.Van ser 40 minuts de flipar amb tota la panoràmica que es divisava de la cordillera del Himalaia.Ens va quedar la sensació que ja no ens calia pujar-ne cap,perquè la vista desde allà dalt era inmillorable.Hi ha gent que paga 130 euros,fa el tomb i torna a la capital.

Un cop aterrats i ja amb els ous al seu lloc,vaig anar els 3 primers dies amb els lleidatans,(Edu,Xavi,Fo i Òscar),ja que coincidiem fins que ells marxessin cap a la vall de Gokyo.Vam passar uns dies innoblidables,i va nèixer una amistat que espero continui sempre.

Un cop separats amb tristesa,jo em vaig colar cap a la Vall del Kumbu,pero per un ramal secundari,ja que així evitava una mica de gent.

Em va sorpendre negativament la quantitat de gent que circula amunt i avall,i entre ells,molta gent amb barret i pals,que lloga a portejadors,perquè els porti quantitats descomunals de motxilles;repletes suposo de sabons desodorants i muda neta a dojo.

Per sort aquesta tribu es va difuminant a mida que es guanya alçada;quin alivio.Tot i així fins al C.B del Everest i pot arribar personal de lo mes variopinto,fins i tot sense caminar;a lloms de mula.

Un cop a 4mil metres començava lo bo.A partir d´aqui els esforços es paguen i jo anava reservant molt bé.Hidratant i menjant correctament i anant molt a plairet.Cada día intentava pujar a més alçada de la que dormiría i m´estava trobant genial.Saturava molt bé i les sensacions que provoca dormir en alçada eren nules.

Als 5mil,vaig negociar un porter i una tenda d´alçada,per al cap de 2 dies,i vaig deixar material dels 20 kgs. que portava per arribarme al C.B del Everest.Va ser un passeig i alliberat de pes,un disfrute.Feia dies que estava envoltat de muntanyes inhumanes,però arribar allà va ser un orgasme.Atrapat en un circ de gel i neu,al costat de cascades impossibles,i ja no sé de quina quantitat de pics...És respirava bon rotllo al Camp,i havia bastantes expedicions;algunes al Everest,altres al Lhotse...em va disgustar marxar d´allà,a part l´han netejat molt de residus de anteriors expedicions.

Un cop al poblat de Lobuche(4950m),vaig quedar amb el Buddhi Sherpa,i li vaig explicar les meves intencions.Ens vam entendre força bé perquè cap dels 2 és cap mestre d´anglès,i perquè teniem moltes ganes d´entendrens.Al cap d´1 minut d´estar amb ell,vaig veure que havia encertat.

Vam tirar amunt de matinada i a migdia ja erem a 5.550m.Vam muntar la tenda amb dificulats,i jo no estava massa catòlic.Ell a tope,es va menjar un bol d´arròs i jo té calent,forçant bastant.Per dormir millor vam anar a 5.700m, a peu de glaciar i vam desfer molt gel per fer 6 litres d´aigua.Al baixar a les 6 de la tarda,ja fosquejant,jo m´en vaig anar a estirar al sac,i el Buddhi l´in va tornar a fotre al arròs.

A les 12 de la nit desprès de donar mil tombs,vaig sortir del sac;vaig beure bastant i vaig pendrem una barreta que casi em pela.Ens vam preparar i abans de la 1 ja enfilavom amunt.

A les 3 vam entrar al glaciar impolut,perfecte,i el Buddhi,enlloc de seguir les meves ziga-zagues,pujava al dret.Jo estava flipant,i amb un gesto se´m va posar al darrera.Feia molt de fred,calculo que uns -18 o 20,però no bufava gens,cosa que ens va facilitar tot.A les 6 ja estavem a dalt del Lobuche Sud a 6049m.,i desprès de tirar una foto,i d´abrasar-nos,vam descansar uns 20 minuts,tot pensant si tornavom a baixar a un fals coll a 5900,i fer el Est,de 6135m.

Jo no estava fi,i vaig estar lúcid per decidir tirar enrera.Estava més que content i emocionat,però se´m feia costa amunt invertir 5 hores més entre pujar i baixar.

Tot pujant; deu ser per l´altitud,la solitud i la distància,se´t passen pel cap coses extranyes,i et venen al cap gent que ni t´imagines.El cap va a la seva.Aquest cop a part del munt de temps que vaig pensar amb el Biel,l´Anna,el Tato,la Loli etc...,se´m va posar al cap els que no i son;els que lluiten per estar-hi;i sobretot; la Júlia.No en sabia gran cosa de la Júlia,sabia que quan vaig marxar del Pallars,encara estava a la panxa de sa mare.Que tenia que haver nascut però encara no volia sortir.Que el seu pare coneixia bé aquestes muntanyes.Que molt possiblement ja hauría nascut un cop jo pujava al Lobuche...No et conec,però em despertes molta tendressa, Júlia.

katmandu

2009-10-25T12:24:00.003+01:00

Acabo de aterrar a katmandu procedent de Luckla,o sigui de les montanyes,satisfet i content,pero moooolt enyorat,com no.
Tot a anat genial(ni molt menys com lo esperat).Hi ha coses que millor,coses pitjor,i coses similars,pero es lo que ho fa maco.
Estic content perque he aconseguit el Lobuche Sud,de 6.049m.,ma quedat a 2 hores el Est,que era el prioritari,pero quan he arribat al fals cim,i hem quedava baixar a 5.950m,per tornar a fer la arista final,he decidit tirar enrera fins als 5.500m,que es on hem pasat la nit.
Dic pasat la nit,perque de dormir res,i aixo que a les 6 de la tarde ja era al sac,al costat del Budhi Sherpa,un portejador que ma portat amb volandes,i al qui li dec tot.
He pasat una nit -de perros-,i a la una de la matinada ja tiravom cap amunt.A les 3 mes o menys entravom al glaciar i a les 6 erem a dalt.
He pensat que ens quedava tota la baixada,i ell no progresava be pel gel.Jo no em trobava massa be,i no tenia forces ,perque no tenia gana ni havia menjat res en 18 hores.Nomes beure.
Estic content sobretot per fer les coses amb cap.
He pensat en moltisima gent que maprecio durant la pujada,i al arribar a dalt com no,en els meus.Emocionat.
Com es normal feia molt fred,pero em tingut la grandisima sort,que el vent era 0.Genial.
Bueno ja fare una mica mes de cronica de tot plegat i algunes fotos desde casa,des de aqui no es pot.Tot i aixo totes son de neu,montanyots,glaciarots....monotema vaja.Per cert el Everest flipant,de pell de gallina.
Queda dir que me acollonit molt al despegue del aeroport de Luckla.Pista i precipici.Dios.
Ara toca menjar be,fer lo turista per aquestos monestirs budistes,i comprar material de montanya a preu de ganga.
Em sap greu fer gaires fallos de ortografia,pero no trobo accents ni cometes en aquest teclat.
Namaste.

que comenci la funció

2009-10-07T17:21:00.005+02:00

"raconepal".Us sona aquet montanyot negre?

Si els càlculs no fallen aquet ferro l´he de trobar bastants kilometres més avall,espentejat pel glaciar del Kumbu...

De E a D: Lobuche E; Lobuche O;i els 2"picos sin nombre".Els hi queda poc sense nom.

Om mani padme hum...Si algú vol banderoles que u digui.

Principal "canguelis".Porto doble de Fortasec.

Si no hi ha cap contratemps;tot està punt per la escapada al Nepal.

Em falta lligar l´avió de Katmandú a Luckla,i em fa estar espectant,però crec que tot anirà bé.Sinó haurem de tirar del plan B.

En principi la intenció és aclimatar per la Vall del Kumbu,fins al C.B del Everest a 5.300m.

D´allà,amb un portejador; creuar pel pas de Cho La,i fer un Camp d´alçada a uns 5.000m.Continuar fins un Camp 2 a uns 5.500m,i intentar al dia seguent l´ascensió a 2 pics "sin nombre",de 6.065 i 6.010m.,continuar cap al Lobuche Oest(6.135m.),o per l´arista, al Lobuche Est(6.119m.).Dependrà del estat del glaciar i sobretot de la aclimatació,i el temps.De fet no tinc marge.

De nou al camp d´alçada,m´agradaria baixar per la Vall de Gokyo,i així completar la circular fins a Namche.

Fa dies que u preparo i sembla que hagi arribat a un punt que ja hi hagi estat.Ara intentaré estar el màxim d´hores per sobre els 2.000 metres com ja fa uns dies,i desconectar fins al dia en que comenci la funció.

Us tindré informats.

(Fotos gentilesa de Xaumet.)

setmana de tralla i ferralla

2009-09-28T10:43:00.004+02:00

Deunidó quina setmaneta de trajinear ferralla amunt i avall.

Com cada any ja hem empesat a tope amb els alumnes de la Eca Pallars,el curs de seguretat en muntanya;i per preparar-me les classes a última hora,vaig tenir que improvisar amb lo Biel.I ell content d´estar penjat.

Pel que fa als alumnes semblen molt motivats,i abans que m´ho pregunteu(va per vatres Ero i Ega);Sí,hi ha molt nivell femení;i no precisament en muntanya...

El seguent curs,aquest cop com alumne amb els bombers voluntaris,va ser a Lleida,va ser de rescat urbà,i va anar molt bé per refrescar polipastos,polifrenos,politjes etc...vamos que al acabar i puiar cap al Pallars tots teniem al cap ferralla i més ferralla.Va molt bé repasar-ho perquè és tendeix a oblidar-ho i és essencial per anar pel món amb cordes.

La resta de la setmana;de boletaires amb el Biel i els seus amics un parell de dies;i un tomb per Font Subirana per anar agafant forma.Farà falta.

PAU al món

2009-09-24T11:50:00.003+02:00

Seriooooooooooooo,jajajaaa.

El dia 18 se setembre,naixia el Pau.

Ja tenim un altre trilita montanyero,estem arreglats....i els que han de venir.Lo Biel ja té un altre cusinet,o millor;un amic.

Felicitas primo,avis,besavis,tiets,cusins,Guixa...i com no a la Laia,que hi ha posat l´esforç.

Puieulo aviat que anirem a collir bolets!

racopallars-la vuelta al cole,s´acaba l´estiu.

2009-09-15T16:21:00.006+02:00

Part del darrera

Part frontal

Amb els cusinets "okupes"

Cap al cole...

Felicitar al Migue,perquè en l´anterior racopallars,és va emportar el rabo i va sortir a hombros,si senyor...la competència serà terrible,i el nivell altissím, ara que Terrise també dirà de les seves.Benvingut.

El racó que toca avui és en homenatge a uns pallaressos,que van veure i viure en aquestes terres milers d´anys abans que nosaltres;i que no feien bici,ni ski de montanya ni barrancs,però que aixecaven pedres per fer els seus rituals als difunts.Aixó si que es curtiment!

En aquest cas però,fa uns anys;una pedra que sostenia el sostre,va cedir.

Suposo que demanar-li a un polític que porti un parell de plumes,i el posi a puesto és demanar massa,per tant disfrutem-lo tal com està,que ja té nassos que no hagi anat tot a terra.

Sort a tots!

Per cert ja tenim al Biel al cole.Pel que diu la senyoreta,sembla que li costarà una mica.No està acostumat a aquestos trajineos,i és un pèl rebel.Questió de dies.

Per tant tindrem més temps per anar cap al monte,ja que aquestos últims dies sense obligacions,em intentat aprofitar al màxim,i no he tingut massa temps per gran cosa més.

triatló de bretui

2009-09-02T23:01:00.003+02:00

Per segon any consecutiu,cap a Bretui i falta gent;per anar a fer la triatló casolana,que cada any organitza increiblement,"joli".

Aquest any però és va quedar amb duatló,perquè ja estavom molls abans de fotremos a l´Estany de Montcortés,donada la plutja que queia.(i jo que m´en vaig alegrar!).

Amb prop d´una trentena de craks motivadísims,vinguts d´arreu dels Pallars, de la plana de Lleida(amics del mundo bomberil del organitzador),i algún que altre kamak,vam sortir amb bici d´una trialera guarrísima que anava de Montcortés fins a Cortscastell.Perillosissima,pero brutal.M´ho prenc amb calma,perquè la penya va molt forta,i només faig que molestar,a més no tinc guaire tècnica.Crec que arribo abaix el 11.D´allà,pista forestal,bastant llarga fins al Coll de Mentui,i més amunt,canvi de vessant,fins arribar a Peracalç.Vaig a bon ritme gràcies a trobar bona roda,i li dono els relleus que puc a "mot",però pocs perquè tinc feines per no despenjar-me.En aquest tram, en passo a 4 i m´hen passa 1.Arribo el 8,al tram a peu.Estic disfrutant molt molt,i com que conec bé la puiada,i en bici "només" quedarà baixada,l´in foto tant com puc,i en el curt tram de puiada al Pic de l´Àguila arribo el 6.Desfem el camí de baixada pel mateix lloc,i tornem a agafar les bicicletes.Durant la "transició",guanyo una altra posició,i agafem la bici,trialera avall,per un bosc superempinat,i disfrutant com un boig,arribo prop de l´Estany.Surto a la carretera i veig a un que va clavadíssim i 300 metres abans d´arribar a Bretui el passo.Al final quart.

A la plaça del poble m ´esperen lo Biel,l´Anna,les cervesses;i els 3 primers que ja han fet els estiraments,unes cervesses,i casi ja han netejat la bici...vaya tela.

M´alegro perquè hem diuen que ha guanyat un pallarès;"lo pastisser de Gerri",pero sobretot,perquè és un tio mega-humil,i s´ho curra molt.Només cal veure-li els camots.

Segon classificat ,el Carlitos Bosch(Grae Cerdanyola crec),i tercer el Salvador(?),bomber de Balaguer.

La plaça en un moment és va emplenar de corredors entre ells el Tato,que ha deixat el fútbol,i ha descobert la montanya.Disfruta com el que més,i en quatre dies un crak,segur.U va fer increible,felicitats Tiet Tato!!!!!

A la nit sopant ,es va tornar a fotre a ploure,i ens vam acabar fotent les gambes i el peix,a la furgoneta,vamos que ens vam quedar sense ballar,jejejee...un altre any sirà.

racopallars,"perquè pujem montanyes?no hase falta desir nada más"

2009-08-22T11:37:00.005+02:00

Felicitar primer de tot al Oriol A.,pel seu encert sobre l´indret anterior que es tractava de les formacions que hi ha a Figuerola d´Orcau.

És una ruta altament recomanable al meu gust,perquè les plujes acabaran més tard o més d´hora de forma natural amb aquestes formacions,però en sorgiràn d´altres...és la màgia d´aquestos indrets cambiants...,això sí;és un espai extremadament fràgil.(Migue,ja em diràs la teva opinió).

El tomb,és pot combinar a peu(està bastant ben marcat,però millor amb un mapa),amb la visita als Estanys de Basturs,i un dinar d´all i oli i entrecot a la Barbacoa de Figuerola,com vam fer amb Primo.

El seguent "racopallars",segur que ens refrescarà una mica ara que fa tanta calor.Tireus a la piscina i doneu el màxim de detalls,que dona bastant de sí.Sort i a patear!

Solució:Sant Cristau./Racopallars,"amanita phaloides"

2009-08-17T15:44:00.002+02:00

"Amanita phaloides".

Diferents gèneres de la família"phaloide".

Ni Bárdenas Reales,ni Capadòcia.Pallars 100%.

"Sant Cristòfol d'Oveix, o Sant Cristau,com diuen els de la Vall Fosca,es troba dalt del Serrat de les Cabanes.
És una ermita romànica sobre la qual no hi ha cap mena de documentació, però que pel seu aparell es pot datar en el segle XIII, un moment ja tardà, dins del romànic.
Sant Cristau és una església molt senzilla, d'una sola nau amb l'absis a llevant. L'absis és igual d'ample que la nau, i s'hi obre sense cap mena de transició. La porta és a ponent, i tenia un porxo per protegir l'entrada dels vents, freqüents en aquest lloc."

Bueno,en general,podriem dir que us i eu apropat bastant,però a faltat rematar-ho;segurament com dieu no hi havia massa referències i feia dificil d´ubicar-la.Jo us recomano de fer-hi una passejada,quan us atanceu al coll d´oli.

Dedoctor,tu que ets amant dels mapes,disme si dista gaire més de 20 kms. a la rodona de Tremp;et sorpendràs segur....

El seguent "racopallars",l´he triat perquè em va permetre gaudir de la companyia de mon cusí,i fer-ne d´aquell indret,un lloc màgic.També,perquè m´agraden molt els bolets,i perquè dec tenir un trauma infantil sobre els tamanys dels "falos",jejeje.....

Sort,si us tireu a la piscina!

"racopallars"

2009-08-03T15:23:00.005+02:00

Cara Nord

Cara Sud.

Sabeu on està aquesta "atípica"capella?Vinga tireuvos a la piscina!!

"racopallars i DEC"

2009-07-26T15:24:00.002+02:00

Donat l´exit que han produit els "falos",encetarem una secció anomenada, "racopallars",on posarem a prova el coneixement de petits indrets del Pallars.De tant en tant anirem introduint més fotos,de petits racons,tresors de la comarca i ja m´inventaré algún regal pels que n´encertin més.
La seguent secció és dirà DEC,(donde esta charli),i també mitjançant fotos,posaré a prova la vostra sabiesa sobre geografia.El guanyador serà qui encerti el lloc,i en cas d´empat qui encerti més el tiro o en dongui més detalls.(També a "racopallars"). Els premis seràn coses que me portat dels indrets en questió.
El "racopallars"dels " falos",és efectivament com deia Ero,prop de l´Estany de Montcortés,a la carretera que duu a La Pobleta.Per tant,sería minipunto pel Robert(així t´animes una mica).
Primo anaves ben encaminat perquè el color de la terra d´on tu deies és similar,però as d´afinar un pèl més;ànims.
Aquesta setmana,arranquem.Segur que hi haurà molt nivell.Sort i a disfrutar!

be water,my friend

2009-07-16T15:28:00.006+02:00

-20m.!!!,he canviat l´altura per la profunditat.I jo que deia que no utilitzaria ampolles...

La nostra "makina".(cusinet Pau,aqui anirem juntets!!)

Un mes desprès, aquestos nois encara estan de festa...quin exemple!

Piraigueant

Algú sap on són aquestos "falos"?

Be water, my friend.

(Esta famosa frase la dijo Bruce Lee en una entrevista en 1973 mientras explicaba su filosofía de vida.
Entre otras frases dijo:
"Vacia tu mente,Libérate de las formas,como el agua,pon agua en una botella y será la botella,ponla en una tetera y será la tetera,el agua puede fluir…… o puede golpear.Se agua, amigo".)

Esta bastant clar no?

Jo com que em pensava que si,i donat la calor que fa,me dedicat a veure si u posava a la pràctica,durant aquestos dies de absència blogguera.

El primer contacte va ser al barranc de Gurp,aquest cop desprès de més de 10 anys,vaig fer l´entrada per al segona forquilla,on esperava trobar-me tritons a mansalva per les basses.Resultat;ni un.Alguna cosa extranya a passat quan una entrada que casi ningú pràctica per la conservació del animalet,hagin desaparegut.Això si,degut a la absència humana,hi ha una vegetació selvàtica.Pues pim pam,fresquets i contents,i cap a casa.

També hem tocat el tema riu amb piraigua,desde Llavorsí fins a Rialp.Va ser amb el Robert de Sort,i hem va demostrar que es pot conèixer tant o més,al riu que a la parella.Al riu,o i vaig amb un mestre com ell,o em quedo a casa.Fa uns anys vaig tenir un escarment al riu,i hem vaig emportar totes les portes del slàlom de Sort,mentre els guiris aplaudien.Es pensaven que era un profesional,i ningú m´ajudava...quin fart de tragar aigua...

La sesió d´aigues tranquiles,de casi cada día que podem; la fem al lago amb lo Biel,on pillem la piragueta del Xiri;i a vorejar el llac.Un día encara ens vam trobar dos paios que encara celebraven la victòria del barça,els he posat a la foto,per si algú els reconeix i vol avisar a la seva familia...

I el top ten del fart d´aigua, a sigut durant el curs de busseig,que hem fet uns quant bombers voluntaris,amb lo "loco",de The Busseing Pallars;lo nen de Fillat vamos.Vam estar uns dies pràcticant inmersions a la piscina,i el cap de setmana vam anar a Tossa de Mar,a fer el bateig al mar.Brutal.Un 10 pels mestres i lo ben fet que ho porten tot,i no cal dir que el riure amb ell està més que assegurat.

La ressaca de tants dies d´aigua la vaig pagar el diumenge a la nit pujant Comiols,que se´m van tapar les orelles i he estat una setmana,sentint els meus passos resonar al cap,i sentir-me com si parles dos vegades.

Fins aqui l´aigua.La resta han estat un parell de sortides amb bici,i un fart de fer tombs amb la nova adquisició.Si algú s´anima a tenir canalla lo Biel, l´acompanyarà encantat!

"la moreneta"

2009-06-19T16:12:00.005+02:00

via " la cadireta"

montse

sempre et trobes coneguts...

limit "goriles"

"la cadireta","roca foradada",i Les Agulles.

Empesem unes curtes vacances,i la primera escapada;"la moreneta",o sease la verge que s´els va enfosquir pel fum,a uns mossens,que s´estaven fent una barbacoa.I d´aqui el timo de la estampita,fent-nos creure que venia del Senegal,portada pel timbaler del Bruc amb cayuco.(o algo per l´estil).S´han montat el negoci del segle istos cures...

Negoci a part,la montanya es guapa de collons;i res per coneixer-la més a fons que a cop de pedal.

La sortida la vaig planificar desde les masies de Collbató,que poc a poc es va atansant per la part sud als peus de la paret,passant per una estesa de vinyes molt maca,fins arribar a Collbató. D´aquí cap al oest,en sentit horari,i per una pista en molt bon estat,cap a la collada de Guirló.

Després de perdre´m un parell de cops per la multitud de corriols que vaig trobar-me,s´arriba als peus de la zona de Les Agulles,i dels seus peus,surt un corriol d´un pam,que voreja fent tobogans, a estones fatigós perquè és un GR,i s´ha de baixar molts cops de la bici.
Aquesta part és interessant perquè passa per vies d´escalada mitiques a les agulles,i la vista del pla del Bages es infinita.

De tant en tant feia petar la xerrada amb els escaladors que m´anava trobant,fins arribar, al Monestir de Sta.Cecília,al extrem nord-est de la ruta.Desprès de fer un beure al refugi Bartomeu,vaig agafar la carretera,i de cap cap al Santurari.

Un cop allà,vaig posar a prova els sistemes de seguretat del Clero,i abans de entrar a veure a la "moreneta",2 goriles una mica enfadats,em van convidar a separar-me de la bici...;vaig pensar que no els convenceria de la unió entre un home i una bici,si no accepten la unió entre dos homes,o dos dones,així que a callar i a creure...

Desprès de dinar a la terraseta i fer la caminadeta,per fer baixar el menjar,al mirador de Sant Jeroni;vam continuar cara amunt pel camí de St.Miquel.D´aqui atre cop per una trialera,tot i no disfrutar-la gaire perquè els trossos que tenia que fer a peu eren massa llargs.A pesar d´això la panoràmica desde aquest lloc de Montserrat,es brutal.

Un cop a Collbató per pistes de masies aillades,de nou cap al punt d´inici.

En total,58 kms. i 7 hores contant les parades.

Si algú s´anima estic preparant per anar a fer alguna vía interessant per la gent "normal",fer algun vivaquillo,i acabar a la nit amb algún licor dels monjos!!

cova toralla - la vergonya de vilanoveta

2009-05-19T17:16:00.006+02:00

Aprofitant la majestuosa primavera,ja sortim de la hivernació com els òssos,i hem d´aprofitar el temps que hem passat a les cavernes.Com?.Tornant a elles.

Mentre llegiem la crònica del Ero a la Cova Toralla,el Biel hem va demanar si hi podiem anar.

Dit i fet li vaig dir,l´òs ja no hiverna i no el molestarem.Per cert tu encara no n´has feta mai cap oi?

Jo em vaig batejar amb la mateixa cova,però devia tenir 10 o 12 anys,ja ha plogut...Quines sortides aquelles amb la Sam.

De fet sort de Ero , perquè ja vam arribar a la Capella de Sant Salvador i encara la busquem ara.Va tenir que ser de baixada,quan desprès de fer alguna ziga-zaga i una petita grimpada,ja vam encendre els frontals.La reacció del Biel,la de casi sempre,ni content, ni trist.

A la tarda tocava anar a veure alguna de les vergonyes que tenim a casa nostra(s´ha de fer crítica).Cop de bici i cap a Vilanoveta.

Cada cop que ho visito se´m fot la pell de gallina;massa sang per fer feliç als llops que volien el poder i fotre les putes banderes als caps dels turons.

Doncs bé massa sang perquè alguns llops polítics que avui manen,que a lo millor se´ls va morir algún abuelo,els hi sui la història i deixin que aquell tros d´història vagi derruint-se;i cada día hi hagi més valles de "rea",i ,a sobre indicat fatal.

Vamos que lo normal és que per arribar-hi et perdis;passis per propietats privades,saltis valles i u trobis fet malbé...i amb sort que no et fotin un tiro per fotret a casa dels altres...quina manera d´estimar la terra.La vergonya que no tenen alguns,és la vergonya que fa ensenyar-ho als amics.

Això si,segur que els que u poden arreglar, han estat a Mathausen,i han explicat a tothom lo ben arreglat que ho tenen,i saben la història al dedillo...

I mira que es guapo a collons aquell racó de Vilanoveta,quines vistes mare!

Bueno per acabar amb bon sabor de boca,la lliga a la saca,i un altre any també,jo aquest any ja he fet 2 triplets,(33)nyam!!!!

felicitats primo!!!

2009-05-12T11:00:00.007+02:00

Tot i el retard,no m´he pas oblidat de tu Primo!

Com vas poder comprovar,estem preparats per organitzar qualsevol esdeveniment,tot i que la festa pels teus 30,tenia moments de despedida de solter...(ai si et cases...jajaj).

Resumirem alguns dels moments perquè quedin per sempre més, i fer-ne gola als que van faltar-hi.

Desprès de hidratar-lo convenientment,desprès del dinar de divendres,vam posar al "afectat",amb la cara tapada,al cotxe,per anar direcció Salàs,on li haviem preparat una cursa d´orientació.Al arribar al mig del bosc,i en vista al Montsec,la seva lògica li deia que erem als Nerets...jajaja,encara riem ara.Un cop donat el tret de sortida,el Purte mega-motivat semblava una òssa,quan la treuen de la gàbia en el moment de la seva lliberació.La seva parella,el Joel,renegava per dintre...

Al final les 4 parelles van fer molt bon paper,i s´ho van passar molt bé que és lo que importava(tot i que algú es va perdre al punt 3,ejem...,no direm noms però vaya tela...).

La seguent ordre del día ens portava al Nadal a tornar a hidratar-nos i en teòria veure el barça de basket,tot i que excepte Urrea,ningú va fer lo segon.Tothom discutia la jugada de la orientació.

Allà vam juntar-nos amb la resta d´amics de barna que treballen o estudien amb Primo,i en 5 minuts ja era com si ens coneguesim de tota la vida.En teoria tenien que haver arribat per la orientació,però Primo els va indicar malament i es van perdre a La Panadella,quina orientació!...deixem-ho així no cal anar a la llaga...

A la nit sopar romàntic prop d´una vintena d´impresentables al Carro de Baro,al costat del riu,no hase falta desir nada más...

El lloc el vam triar estràtegicament,per no tenir problemes amb el "mam", ja que tot seguit aniriem cap a Arcalís,i sabíem que els mossos no montaríen un control d´alcohòlemia en aquelles contrades.Així fou i vam arribar a casa Hug(mil gràcies Hug),on vam treure l´arsenal de cervesses,vam encendre el foc a terra,Patxi de diskjockey, i tot va anar fluint,filosòfant de la vida i explicant històries de Purte,totes sense desperdici,ell estava com els tritons estàn als barrancs...i així els últims, a quarts de 5 a dormir.

Entre lleganyes i ressaca vàm anar baixant cap a Tremp, i cap a l´hort a dinar.Bons postres,regals(gps),i de cap a la piscina,oh siiií!

Com a últim regal,ens quedava la traca.

Uns dies abans,havia trucat al Javi,que li digués al Puyi,que sisplau,que era el cumple de ma cusí,i que fesin el favor de fotrels-hi un traje al Madrid...vaya quin traje, 2 a 6,toma!!!.Orgàsmic.

Per cert primo,va sortir Puyol a la nit,i al preguntar-li a qui li havia dedicat el gol tant efusivament,petonejant el braçalet,va contestar:ell ja ho sap.

Jo també u sé,ara ja u saps.Felicitats primo,t´estimem,no canviis!

mitja marató montanya pont de suert

2009-04-07T12:48:00.004+02:00

Per segon any,i desprès de lo bé que ens ho vam passar l´any passat,vam decidir amb L´Ivan, tornar a repetir.

Aquest any era la segona edició,i a comparació del any passat,va venir-hi gent que no els va donar temps ni a enterar-se que es passava per la faiada,ni del monestir de Lavaix,etc...en definitiva,craks dels bons;llamense Agustí Roc,i altres sense tant nom però amb moltes cames també.

El resto a lo nostre,a fer el coktel de sempre,és a dir;disfrutar i patir,a parts extremes.

Al final però,va saltar la sorpresa.Al spint final un jovenet de 10 mesos anomenat Biel, que tot just fa 4 dies que camina,va arrebatar la victòria al gran Agustí.Impresionant!

En quant als pallaresos,a tope;

Terri,va fer molt bon paper i va fer sisè,(tot i dolors a l´esquena), un servidor va baixar tres minuts la marca del any passat,fent 2h,33m.,Gimeno de Pobla i mestre Ivan,tots dos van baixar de les tres hores.

Altres pallaresos,també van donar caliu a la cursa dels bombers de barcelona;és tracta dels ja habituals,Primo,Patsi,Luixi,i el Sergi,que continua acumulant curses i més curses...quin crak.

altres fotos

2009-03-08T16:32:00.002+01:00

Anguia,la princesa del Sàhara

2009-03-08T11:07:00.008+01:00

L´arribada.

Si tingués que posar un titul al succeit aquestos dies,sería aquest.Al final com era d´esperar, la marató a estat un fet secundari.Vaig tenir la sort de compartir amb l´Anguia moments molt emotius i degut a les seves costums va separar-se ben poc de mi.Ella és una nena d´onze anys,i en fa quatre que passa els estius al Pallars,parla el català molt bé i es molt extrovertida i divertida.Quan tenia un dubte o una necessitat,m´el ressolia,i de dubtes i necessitats en vaig tenir molts al llarg dels dies que vàrem estar junts.La familía la completaven;l´Hibrahim(pare i cap de familía),la Tata(era com la Mama-Àfrica,tant en el físic com en el rol),el Mahtar(8 anys aprox.),el Esmani(4-5 anys),i la petita Tessi de 2 anys.

Aqui els nens son feliços,almenys disposen del sorral més gran del món.

A la panxa de la Tata s´està gestant el proper saharaui(em van dir que si és nen de segon nom,és dirà Carlos o Nacho o Jordi,u faràn a sorts...)Serà el novè de la saga,els altres quatre germans estàn repartits entre Algèria,Cuba i dos noies de 14 i 16 anys cuidant família desamparada,en altres camps de desplaçats saharauis.

Als minuts de fer les presentacions, ja duia posat la túnica(darráa),i el turbant(zam),com a simbol de benvinguda a la seva haima.És la roba que vaig portar tots els dies,a part d´utilitzar el, "allà donde fueres haz lo que vieres",em va salvar la pell els tres dies de tempesta d´arena que va fer els dies posteriors.No hi ha millor roba,ni pel sol ni pel vent,l´ùnic que va patir desgast van ser les mans,que al final les tenía com els padrins d´aquí o el que és el mateix,els nens d´àlla.

Un cop vestit,tocava cuidar la panxa;i la Tata m´anava portant coses que l´Anguia em descrivia.U vaig provar tot,i em va encantar tot,però quan va arribar la llet de cabra mesclada amb llet de camella,vaig dir-los que ja no podia més.Em va saber greu perquè u poden interpretar com una ofensa,però vaig pensar que u deixava per desprès de la marató...l´Anguia els hi va ben explicar.

El dia M.

La nit anterior la organització va preparar un sopar de pasta a les 8.Una estona avans havien fet el breefing,comentant-nos les zones més complicades d´orientació,que bàsicament eren les entrades als poblats i els llocs on les dunes estaven més o menys marcades.

Vaig dormir molt tranquil i em vaig despertar a les 5;i a les 6 teniem l´esmorçar,després ens van portar amb busos destartalats,fins Al Aiunn,al nord dels camps de desplaçats i inici de la prova.

A la sortida hi havia centenars de nens que, la majoria descalços,volien fer els primers kms.amb nosaltres.La gent que té camells també els havia engalarnat per l´ocasió i formaven el passadís de sortida;i la música la posaven les dones amb el so caracteristic del moviment de la llengua;en fi, de pel.licula.

Els primers kms.anava gravant i em costava agafar el ritme,ja desseguida vaig quedar-me sol,tot i que davant anava veient altres corredors a pocs metres.Darrera 3 o 4 més.Anava disfrutant molt del paisatge i la temperatura era la ideal per córrer,i així vaig fer els 10 kms,en 55m.M´anava hidratant dels meus bidons,i al cap de 1 hora em vaig menjar una barreta i uns dàtils que hi havia en un control.Vaig continuar treient la càmara,i vaig arribar la mitja marató amb 1h 55m.Anava pensant en frenar-me i reservar-me perquè era a partir d´aquí, on venía el terreny on la sorra ja no ens deixaría fins al final.A partir del km.28,vaig decidir que lo de gravar u aniría deixant perquè vaig notar un desgast que no em va agradar gens,i obrir la bossa ja em costava més del compte i perdía concentració.Continuava corrent sol,i hi havia estones que no veia ningú ,tot i que era fàcil intuir la ruta;va ser quan vaig tenir un subidón moral,ja que era un paisatge preciós i disfrutava com els camells que m´anava trobant aillats.També va ser increible el pas per Ausserd,on centenars de persones feien onejar les banderes de la República Saharaui(semblant a la de Palestina),i de nou les dones no paraven de tornar-se bojes fent el cant de guerra amb la seva llengua.Tenia tot el cos amb la pell de gallina.

Aprox.al km. 32 vaig començar a sentir un mal dalt de tot de les 2 cames,prop de la ingle,de fet em va extranyar perquè mai m´havia fet mal allà,i d´aquí fins al 41 em va anar a més, i cada cop, més que córrer, anava arrastrant les cames,aixecar-les em produien molt mal.Això si tot i la lentitud vaig anar pasant una trentena de "cadàvers",que estaven parats o caminant.De fet el que em pasava pel cap era continuar arrastrant-me però mai caminar,perquè penso que m´hagués costat molt arrancar.A falta de un parell de kms., es veia l´arribada i la puiada de moral va ser definitiva,de fet vaig fer un intent de tornar a còrrer pensant en que no es podía entrar d´aquella manera tant cutre a la meta,i així va ser.Abans d´entrar vaig calcular el que m´havia costa el últim 10.000,i vaig calcular que unes 2 hores,deunidó...Com no; em va passar pel cap tota la gent més propera,tot i que el cap en aquells moments va al seu aire.A 200 metres de la arribada vaig veure al Esmani i li vaig dir que m´acompanyes fins a meta.Això no va agradar gaire als de la cursa però em va donar una alegria inmensa.Al entrar anava tant fos que no em vaig emocionar especialment,al contrari;em van posar la medalla,vaig demanar a no sé qui,que em fes una foto,i m´en vaig anar amb el nen, fora de tothom, a menjar un plàtan que algú em va posar a les mans.

Lo millor.

Resumint;desprès del mal de cames del dia seguent,em venia de gust assaborir la tranquilitat i la solitud del que t´ofereix la inmensitat del desert,i així vaig anar a caminar sense complicar-me la vida.Sabia que a un parell d´hores, hi havia nòmades que planten les seves haimes i fan de pastors de camells.Allà vaig pasar un matí i vaig prendre el té amb ells, sense sort a l´hora de comunicar-me;vaig poder disfrtutar fent fotos del no res...

Abans de marxar,l´Hibraim i l´Anguia,em van proposar d´anar a fer el té,a un lloc que ells anomenen "el campo";vam agafar el seu Land-Rover i vam pasar el dia en un petit turó pedregós on la vista del desert era de 360 graus,vam pasar un dia increible i vam veure una posta de sol imborrable.La resta de dies la tònica principal van ser les tempestes de sorra que ens van acompanyar,fent encara més hostil aquest racó de món.

Les sensacions i emocions que no vaig tenir al acabar la marató,em van venir de patac el día de la despedida.Em va fer mal allunyar-me de l´Anguia,i al moment que és va posar a plorar,em va fer més mal que el dolor de cames,i vaig sentir més tristor, que el més amarg del tés.

Alekum Salaam.

4h 51m 30s,i gràcies.

2009-03-02T14:46:00.003+01:00

Aquest és el temps,feia 10 anys que no corria 5 hores,però la experiència ha sigut indescriptible.En els pròxims dies ja farem una mica de crònica de la marató en si,i de l´estança amb els desplaçats saharawuis,i com es viu en un camp de refugiats al segle 21.Quina vergonya mundial...

En quant a les gràcies:

Gràcies a l´Anna per despedirme,i al Biel per rebrem amb un somriure.També per haver-me fet tant fàcil la preparació en els darrers mesos,compaginant escapades i fent la feina del dia a dia.

Gràcies al Sergi Farré,Edu Gázquez,Pito Arilla,David Riba i Javi Pérez,pels consells i ànims,que han sigut molts,i serveixen de molt.

Gràcies als qui m´heu ajudat comprant loteria,n´he venut molta i els vostres diners estàn allà,servint com un gra de sorra,però gra a gra és va fer el Sàhara...

Gràcies a la Tessi i al Jordi per donar-me la oportunitat de conviure amb una familia que no té res i m´ho a donat tot.He après molt d´ells,la despedida va ser amarga com el té que compartivem.

Com no,em va donar temps de pensar en vosaltres mentre corria,és lo mínim,i el cap et va posant moments de tots vosaltres i demés.

En breu posaré més fotos i la crònica.

llessui,el dia i la nit

2009-01-13T18:45:00.002+01:00

Els camins no estàn com per córrer,per tant divendres ja em bullia la sang,i desprès de mirar la meteo,tot pintava que dissabte seria el día perfecte per anar a la neu.Tot i anar a dormir vora les 3,desprès de sopar a casa Teibol,a les 7 i mitja ja tenia els ulls com les òlives(mai em passa per anar a treballar),i desprès d´esmorçar a La Rateta,enfilo camí de Llessui.Al poc de començar ja em dono conte que el dia acompanyarà i que la neu està genial,disfruto com un gos amb un os.Al cap d´una horeta em trobo amb un grupet de Pobla i lo que era una puiada xino-xano,s´acaba convertint en un "marica l´ùltim",anaven tant ràpid que no em podia ni parar a treure el salobre dels ulls produit per la crema solar desfeta amb el sol,redeu quina coisor d´ulls!...i així fins al Tuc de la Cometa,amb una vista de la Vall d´Assua i la Vall Fosca,im-pa-ga-ble,m´encanta aquest lloc.Faig el Rasca,i començo a llaurar la neu,la neu està molt seca i acabo amb un mal de cames important de tant tirar el cos enrere;però baixada perfecta fins al parking.

La nit de dissabte a diumenge em vaig despertar 3 vegades que recordi,dels calambres al pit dret,(com quan s´et pujen els bessons)tot per fer el ruc i no puiar a plairet,...ja tenim una edat...

Diumenge lo que havia de ser un dia tranquil,després de la trucada de Yordi,es va convertir en la esquiada nocturna(el múscul que em va fallar aquest cop,va ser el cervell,quan li vaig dir que sí),atre cop a Llessui,però esquiar de nit ni molt menys vol dir repetir,semblava que estigués en un lloc ben diferent al del día anterior.

La foscor poc a poc es va menjant el dia,i apurem al màxim encendre els frontals.Fins a 5 minuts abans d´arribar al cim la foscor es absoluta,i es llavors que la lluna comença a treure el cap per la banda del Cadí....quin regal,ni fet a consciència.Just arribar a dalt ja tenim el foco,tot per nosaltres.

Yordi ha arribat molt justet,diu que té un baixón de sucre,i fot un fred de mil dimonis,la nit es serena,i hi ha tots els estels del món mundial.

Com no fa vent decidim recuperar-nos a dalt i fer la baixada en condicions,el que no contava és que en un plis,Yordi és fotés un vas de xocolate calent(inventillo de la Nasa),mig bidó d´aigua,una barreta,i casi tot el meu termo de poleo...va arribar apuradillo,de sucre....i de gana el carnús.

Ens despistem més temps del conte disfutant del lloc i posant nom a les llumetes que veiem,i m´adono que em crema la mà dreta de lo gelada que s´ha quedat,mal rollo.Solució dràstica,mà als daixonsis 5 minuts encargolat,guants,i avall que fem tard.

Baixada super-diferent al del dia anterior,la neu ja s´ha transformat,avui està millor,i disfruto veient com baixa ell,dona gust.Mentre baixo penso en lo bé que su està passant,i en lo que m´ha dit dalt:Ho recordaré tota la vida.

Pues ja està tot dit.Fins la pròxima lluna.

esta de moda dir que el nadal es una merda...

2009-01-09T11:37:00.002+01:00

Bueno,fa dies que no fem blog.Les causes son varies però la mes important a sigut el disfrute que m´he fotut amb les festes de Nadal,veient familia,amics,caminant amb ells,fent sopars,dinars i tragos a totes hores, en definitiva disfrutant de la gent lo mes a la vora possible,ja que per motius varios no estem sempre tant a la vora com voldriem.Gràcies festes de Nadal.Per mi podria ser tot l´any Nadal.Lo del consumisme ja es un altre tema.
En ordre de "entrenos"per la marató,la veritat és que si que ma trencat tots els esquemes de regularitat,però tot i així e pogut fer Cacos amb els amics avans esmentats.
Els "entrenos" he intentat que fosin disfrutadors(així per mi es com no entrenar,es fer la cabra pel monte),i aprofitant que la neu era abundant a tota la comarca,cada dia e anat a córrer amb neu per llocs poc visitats,així e disfrutat més,se ma fet meny pesat i he xafat neu cosa que hem servirà per la sorra...en teòria.Sortides:
La Plana-Pobellà-Pauls-La Plana.(Sender brutal,bastanta neu)
La Figuereta-Cova Serpent-La Figeuereta.(Sem va fer de nit,algo de neu)
Gerri-Arcalis-Baro-Gerri.(Al costat del riu,bastanta neu)
Tremp-La Espona-Tremp(Pel riu,bastanta neu)
Aramunt-Ar.Vell-Trinxeres-Aramunt.(Camins a tope de fang,poca neu)
Serradell-Cova Cuberes-Coll Lleràs-Sdell.(Trialera increible de baixada,molta neu,puiada puta)
La Plana-Barranc Roi-Castellestaon-La Plana.(Senderillos,molt fang,bastanta neu)
Caminadilla preciosa al Castell de Sant Gervàs,amb Sansa,Primo,Laia,Anna,Suís,Biel,i la gosseta Guixa,acabant dinant a Casa Roca,i fent petar la xarrada sota el foc de més de 5 segles.(bon ambient,bon menjar,bona companyia...)
Caminada al Roc de Pessonada amb Sansa,Paraxe,Manu i Jaume(venga riure i venga cervesses)...
San Silvestre a Tremp,poc mes de 3 kms.pero molta festa i ganes de pasau bé,gran nit!
En fin,aquesta nit acaba de nevar i les pistes esta xunguilles,pero que visca la neu i que visca el Nadal.
Si algú s´apunta aviat farem una sortida nocturna amb skis o raquetes,i un bon sopar si pot ser,i un bon vi segur.
Bon any i molta salut a tots,tots.

tarjeta pallars-mastercard

2008-12-17T17:02:00.003+01:00

Trineu infantil decathlon,19 euros.Triniuejar pel pallars amb le petit Biel,després de la nevada,no ti preu.

Pulsòmetro decathlon(no gaire fiable),20 euros.Posar-te a 185ppm,fent snowrunning amb Dedoctor amb 30cm. de neu a Montsó,no ti preu.

Càmara fotos 210 euros(això ja val més pasta).Anar a la ermita de Claret a fer fotos,no ti preu.

Botella de vi(bó),i bocadillo,15 euros.Sopar a Port-ainé amb,amb lluna plena i bona companyia,no ti preu.

3 o 4 mitjanes al Bar Nadal,6 euros.Beureteles,mentre cualla la neu amb lo milloret de cada casa,no ti preu.

Velux,200 euros.Mentre va nevant,veient com cau la neu,tu allà pim pam....no ti preu.

Llibre expedició al Everest,14 euros.Que hi hagi anat una pallaressa,i em morgui d´enveja sana,i m´ompli d´orgull,no ti preu.

Per lo que puguis comprar,tarjeta pallars-mastercard.Viure al pallars, no ti preu.

P.D.:Posats a recomanar llibres com fa el nen del Romero,us recomano el que a escrit la S.Ferrandis,on explica les seves vivencies en una expedició que va fer al sostre del món.

Es titula;Cuida-les Chomolungma,i entre d´altres coses,sa de llegir perquè,que un pallares/sa,estigui per aquelles contrades,i a més n´escrigui un llibre,pues es per treure´s el barret.També us puc recomanar el llibre;Bup,Bup Quico!,tracta d´un gos que va passejant i es comunica amb els altres animals;que si béeeee,kikirikii.ñoingñoing...i així va fent la xerradeta i fent amics.Mol maco.Si voleu me´ls demaneu que ja els he llegit jo.Bona lectura!

viaje con nosotros....por la noche!

2008-12-12T22:45:00.003+01:00

Ja feia uns anys que no i anava,i l´altre dia em va venir al cap.La tradició es la tradició.Aprofitant la lluna plena,un cop enterrada la posta de sol,hem anat a Port-ainé a gaudir de la nit,de la lluna,de la neu,de la montanya,i més que tot això;de la companyia.Amb qui?Amb la cabreta de la Nur(ex-barcelonina afincada i enamorada del Pallars)i amb el seu xicot,l´amic Angel(Palentí,ja casi pallarès,excelent himalayista,amb qui comparteixo i aprenc moltes coses),en definitiva,la nit pintava més que bé.

Quan encara es resistien a deixar-nos els ultims raigs de sol cap a la zona de ponent,hem enfilat barranc amunt amb una temperatura més que agradable,per ser la època que som,i per ser la hora que era.Amb la companyia de la enorme lluna hem anat xerrant com no, de les montanyes(quina mania).L´Angel m´anava posant les dents llargues amb les seves històries de les expedicions;que si l´Everest,que si el G2...uff quin calentón,ja m´hi trobo.Penso que cada cop que en parlem potser neix l´inici d´una futura escapadilla conjunta cap a un 8.000...somniar és la hostia!!!

Al arribar a la collada, la patacada de ventisca a la cara m´ha fet tornar a la realitat.Aquí la llum era millor perque al sortir del bosc,la lluna ja no tenía arbres que l´estorbaven,i la part final semblava un mantell blanc infinit iluminat per centenars de focos,preciós.

Quan hem arribat dalt,hem fet el Rasca que corresponia a la caseta,i hem coincidit en que,el proper cop,i anirem amb una bona botella d´un bon vi,un bon entrepà,i mos farem unes sopetes de lo que convingui.

La baixada disfrutant com a condemnats,ha sigut brutal,curta com sempre,però més intensa que mai.

Algú s´apunta a un ski-sopar la pròxima lluna plena?Osti tu poder hauría de promocionar-ho per Barna,per fer front a la seguent expedició,no Primo?Clientela assegurada...,jejejee....

gran cursa dels grans bruts (i no tan grans...)

2008-12-02T12:44:00.002+01:00

Diumenge 6 i mitja del maití,ja sinto a primo remenar de aquí cap allà,ja està activadissim...i nerviós.A les 7 i mitja em crida per esmorçar,ell ja u ha pait i expulsat,ell, com a gentelman que és,em prepara uns crussantets amb nocilla,plàtan,i cereals esmicolats.Terrible.Em proposa un suc de taronja,li dic que encantat,i quan veig que obre el isostar amb pols,pel barrear-lo amb l´aigua li dic que no.A tot lin dius suc de taronja....vaya tela Purte!....A les 8 despertem al Biel,com haviem quedat,primer es fa el ronso,pase de natres,obre els ulls tímidament i fot un crit en plan aneu-hi vatres,o truco a la poli.Uns mimos mes tard accedís a llevar-se...biberon i palante.Jo em poso les malles,Biel es canvie el panyal,i mos venen a buscar la cúpula major dels CAGB(Club Atlètic Grans Bruts),Patxis,Marcs,i Luixis de los Urreas.Entre risotades,pim pam i a trote cap a la sortida,semblem una pandilla de bojos que s´han escapat del Pijem i han raptat una criatura.Mos posicionem,mos despedim i jo i el Biel mos posem els ultims dels 5000 participants.Fem la xerrada amb la gent que torna a casa de festa i es fan fotos amb el carrito i el nen,també els participants que anem escalfant per allà.Hi ha un ambientillo brutal,donen la sortida i veig que estic super-megamotivat,i vaig adelantat a la gent que ens anima i ens aplaudeix,que fort.Aquestos ànims mos porten amb volandes i tinc la sensació se semblar Forrest.Arriba el km.5 com si res,jo vaig flipant i xarrant amb la gent,i explicant-li al Biel per on passem,a pesar que ja fa estona que dorm.Que si el arc del triomf amb el solet que t´escalfa la cara(innoblidable)que si el passeig marítim ,que si Colon...Cap al km.6,sento:Mite´l,jajajaja!!!Giro el cap i em trobo al Benjamín Borrell.Que bo!El saludo,fem la xerradeta,i la cap d´una estoneta tiro envant que vaig a gust.Quedem per veure´ns a l´arribada.Empeso la Meridiana,cara amunt i no noto que faci pujada,ens van bé les puiades penso.Al km.8 de nou una sorpresa...Charly!!!!Osti,Primo!!!!Oé,Oé...la eufòria es desborda,fem la xarradeta,em comenta que va al 200 per cent,però no mu crec,té un córrer elegant,dret com un pal i parla amb comoditat.Fem mig km. juntets i anem per feina que ja està fet.Em despedeixo a crits d´ànims,i càntics d´eufòria i a sac cap a l´arribada.(A l´arribada,Primo em confesa que ha fet el mig km.mes ràpid de la cursa,jajaja).Arribem a meta, trec al Biel del carro,i emocionadísim entrem amb 49m.03s.Restant la sortida,queda un temps de 45m.15 s.Penso que sense el Biel hagués fet pitjor temps,ja que vaig portar un subidón que no havia tingut mai...hi ha coses ben rares....

Al cap de un ratet veiem a la mama,la Mire i els hi paso el nen.Arriba una noia preciosa amb un micro a la mà,de Btv,i em demana si li podem contestar unes preguntilles,i tant només faltaría!El Biel li prèn el micro tota la estona i la de la càmara només fa que riure.Li ha agradat el sistema que vaig montar per grabar, a la ansa del carro i insisteix en que expliqui el montatge.Jo encantat li dic que és de fabricació Pallaressa...veure´m que en surtirà de tot plegat.Al acabar ens veiem amb la resta del CAGB,unes fotos,discutim la jugada,anem cap a la dutxa i com no a buscar aquell indret on preparen aquells vermouths,que a partir d´ara ja no seràn el mateix.Qui veurà Martinis ara?Tu si que en saps Primo.!!!Després paella al port,compartint taula amb Sopi que s´havia quedat dormit, i amb l´amic Xuen.12 dinant,día inmillorable!

ferrades,al país dels pirineus

2008-11-22T12:15:00.006+01:00

Per segon any,hem decidit anar a Andorra, a pràcticar amb els alumnes de la Eca, per diverses víes ferrades que hi ha equipades.Aquí hi ha una gran tradició, i estan fetes a consciència en matèria de seguretat i manteniment,que es lo que normalment no es troba a altres llocs.A més,hi ha molta tria,i podem elegir en funció de la dificultat,la orientació o l´alçada,etc...Aquestes vies son genials per pràcticar-hi maniobres de seguretat,ràpels,instalacions,acostumar-se a la vertical,etc....El primer dia vam fer La Canal del Grau,al Roc del quer(Canillo)on transcorre enmig d´un barranc,i careneja fins arribar al bosc,on hi ha una vista de la vall amunt brutal,i la neu treu el cap molt a prop.Llàstima que si mires a baix,fa més pena que res,ja que el fons de tota la vall,està minada de grues,polució i macro-xalets que cada vegada guanyen mes terreny als prats anteriorment desforestats.Un cop al Refu ben netets,i sopats,vam anar els 4 monis a preparar la logistica del seguent dia,o millor dit a buscar un bar per fer unes cervessetes,i a fer de deu que ens va costar trobar-lo.Fora temporada i entresetmana,hi ha el mateix ambient que al Pallars o sigui nul,amb la diferència que lo que aquí son bars allà son perfumeries i botigotes de coses rares.

Quan vam arribar,cap a les 2 de la matinada,hi havia alumnes que estaven fent-se massatges al passadís i jo no tenia son i em vaig quedar per si m´hen queia algun...mel van fer peró va ser un paio...sense comentaris....Entre xerrades i massatges colo a dormir vora les 4,i quan ja dormia plàcidament,casi amb el dit a la boca,em desperto tot cobert de la cara de pasta de dents,la mare qui els va parir,quin poc respecte!encara riuen ara els malparits.

A les 7 i mitja,ja tothom activat,redeu quina son.Esmorzem i de cara a la paret,aquest cop a la vía de Sant Vicenç d´Enclar,(Santa Coloma),es tracta d´una via preciosa,bastant exposada,i acaba,als peus d´una esglèsia romànica,perduda en l´oblit,quin regal!Baixem,recompte de matèrial,i cap a La Seu a dinar que són les 4 hi tenim una gana terrible.Menú:Torrades amb all,embotits(tipo Arturo),esqueixada,i taxan taxan...Caragols a la Lllauna amb allioli a mansalva,Músic amb porronet de Mistela,i com no talladet...visca!!!

Orgasmes pel brut

2008-11-15T15:56:00.003+01:00

Serè breu perque Robert va a la mateixa velocitat escrivint novetats al blog,com baixant pel bosc pel brut...jejeje...o fent Rascas...Com podeu veure al seu escrit vam fer una surtidilla al Orri més que maca,amb una neu genial,i una molt bona companyia,només discutir lo del vent huracanat....aqui t´has passat un pèl pero bueno...lo de vent huracanat a estat a dalt,on per cert sort nem tingut de trobar la caseta oberta,perque el Robert ja feie Rasques de cara a la ventisca....quin mestre!.Lo millor havia d´arribar quan trobant-nos a Jaume i la Navarra,hem decidit anar pel brut,pel mig del bosc...tot i les multiples caigudes(sobretot del noi anteriorment esmentat),a sigut lo que les noies en diuen ;Orgàsmic.Qui u havia de dir....

En altre ordre de coses,ja hem estrenat la motxila del Biel,(marca Decathlon com lo pulsi),fent la puiada a Santa Madalena,va bé tot i que em semble que em posaré un retrovisor perqué no li veig la cara.Per cert prepareus perque quan vagi sense pes,suposo que les puiades seràn més planes,si o no?

me voy pá boí

2008-11-11T22:54:00.003+01:00

Estic de guàrdia al jospi.Em lleva el despertador a les 7 a.m.M´activo com un cohet,em vai a preparar l´esmorçar,pixo,em trec les llaganyes,esmorço,em canvio i ja engego el cotxe.Ja tinc la feina feta quan m´arriba el relleu.Surto de la boira,arribo a casa,muas-muas,material al cotxe i pá Boí.Fantàstica vall,molt bona gent.(xent que diuen ells).Quins 2 anys m´hi vai passar...quan jo era jove(xove).Tallat i cigarret al Pis-Pas,al Pont.A les 9 i mitja ja sóc al parking de pistes, pells posades i amunt que fa puiada.Conforme pujo a plairet,penso on anirem a parar.No tinc clar si al arribar al remonte de dalt,tirar a Raspes-roies,o baixar a Vall de Manyanet.Estic sol,i fa fresquilla,a la tarde fa pinta que s´embrutarà,i s´ha d´anar per feina.Pujo fins 2.400 i surto de les pistes,fins arribar al remonte.Pica la ventisca, em fa mandra fer un Rasca(jeje...)i per no parar una estona i fotrem de fred tiro amunt fins a Raspes-roies(2.730)amb poca neu a la carena,i la poca que hi ha, gelada;o sigui 2 passes endavant una endarrere.Vista brutal,impagable.Rasca amb 15 segons(jeje...),i avall.Un parell de barrades i a menjar neu.(1 de guapa).Potser estaràn enregistrades a la càmara de tv3 i tot,maremeva...
Demà diu que torna a nevar,jojojo...

Triniuejant

2008-11-07T19:20:00.003+01:00

El Biel ja ha tastat la neu.Penso que vaig disfrutar mes jo que ell,pero almenos no es va queixar gens,que ja es molt,després de les marejades a les que li vaig sotmetre...ah!la Jana també,pero estava una mica presionada perque el Biel no li treia ull...quin mestre!

El nostre Sanco del Hivern

2008-11-05T15:04:00.003+01:00

Ahir a la tarde,rebo una trucada de Millan,i em comenta que ha disfrutat com un ximple de la neu,i que esta en unes condicions increibles.Fa mal que et diguin aquestes coses en aquell estat de eufòria,com mes detalls em dona,mes m´excito,i un cop acabada la conversa,trec el quadrant i comenso a buscar com un boig algú que em faci la guàrdia.Trobo a Mau,insofacto truco a Ero a veure si vol estrenar els skis,fixacions,el arva,el pulsi,el atimetre,que se jo...,me diu que s´organitza i que u intentarà.Al final no pot,quina llàstima,atre cop sirà.

M´aixeco de nou super-aviat amb els ulls com faros i comenso a esmorçar,tallat i cigarro a Sort,i cap a Port-Ainé.La pista esta esgarrifosa,plena de maquines,hi ha hagut diverses esllavissades enguany.Arribo a cota 1600 i li falta neu per fer des d´aqui la puiada,tiro amunt fins cota 2000.Aqui hi ha pegote del bo.Escalfo,poso pells,i dret amunt pel costat del barranc,hi ha un bon tou de neu,i ademes 4 dits de neu d´aquesta nit.Fa una mica de fred pero vent nul(ja li val al Molina del temps...) o sigui que al cap de 5 minuts forro a fora,que ja moleste.Arribo a la Portella,fai un "kasra"(treure pells en l´argot profesional del mundillo) i amb el meu estil del "pitjor esquiador de món", baixo a les Comes deRubió,aqui la neu no es tan generosa,pero molt millor que en altres temporades d´hivern.Altre cop amunt fins puiar al Pic del Orri.(que no te res que veure amb el politic).Porto un subidon increible,faig 4 fotos xules i 4 de tontes,kasra de nou i avall,amb una neu que tardarem dies a trobar per aquestes contrades sino s´aprofita en els propers dies.Per cert,tela la que estan liant posant tubos,fent sanjes,etc...al mig de les pistes...quina destrossa deumeu.Deu ser el futur aixó...

Avui tapoc he fet lipolisi,me n´he descuidat,tapoc m´he prés la temperatura,pero si que se, que tenia fred,no he agafat l´altimetro,pero al parking i posava 1975m,tapoc m´he punxat,perque he vist que amb els guants estic torpe,i tapoc m´he posat el pulsi,perque doctor,va dirme que era normal que prengués lectures erronees...La pregunta punyetera:tanta modernitat,paque?

Saludos!

Fotilles d´ahir, i més.

2008-10-31T20:03:00.002+01:00

El Riu i la Querna,dos germans inseparables,jugant amb la neu.

La primera neu de la temporada a la Vall de Riquerna.

2008-10-31T20:00:00.001+01:00

Posta de sol desde Torallola,de la Roca Santa

2008-10-31T19:31:00.002+01:00

Ero i Ega,us la imagieneu de front?Sempre aneu pel brut...us la devia craks!

No tinc son quan ha nevat...

2008-10-30T16:52:00.000+01:00

Dimecres,7 de la matinada;lo biel encara dorm,avui te son,jo ja estic despert miro el temps que fa,fa vent...ja estic nervios...preparo el material,tambe una menjo una mica i m´emporto algo mes de fruita,un altre dia sense fer lipolisis..truco a Xuen que se que ja estarà despert per fer un tallat i un cigarret a Senterada,ell accepta.Besito a la mare i al fill,i cap al monte a llepar la neu.No podia dormir,pensant que allà dalt la neu m´espera.Vaig pujant i decideixo la ruta,que faré?Decideixo anar a Riquerna,perque allà tinc moltes opcions segons el que em trobi.Paro a Senterada,xerradeta amb Xuen(aixó no te preu,al igual que el que vindrà),enfilo camí amunt i la neu em dona la benvinguda a Capdella.Fot bastant vent,pals,guants i gore i amunt.Nomes sortir em trobo al Riu i a la Querna,dos gossos de Capdella,que em donen la benvinguda i s´animen a venir amb mi.Ells fent traça,a la poca neu que hi ha cuallada i jo al darrere,pim pam,fins al fi del barranc,on decidiso anar cap al sud,direcció Fitero.A partir d´aqui la ventisca poca broma,quan vente fort,me de posar d´esquenes i de cuclilles,perque sino a terra,també com no, canviar les alcaparres,per les de ventisca.Encaro la sub-cresta i en res estic a dalt del Pic de Fitero(2467m).Ja en tinc prou,veig el bestiar molt revolucionat,cabirols i isards d´aqui cap allà,i amb tanta tonteria del òs,penso que al igual volta per aqui...vaya tela.La neu a quedat pentinada en unes pales i acumulada a les oposades,per culpa del vent,i quan te fots en ella et queda amunt el ginoll.Foto un xiulit al Riu i al Querna,em miren,es miren i tots avall,que fot fred i ja em disfrutat tots i ja fet la feina.Baixada ràpida i cap a casa a calentam.
A la tarde,desprès de la migdiada del Biel,tots cap a Torallola amb la companyia dels veins, a fer un paseo i a brenar a casa d´uns amics neorurals,que també tenen un xurumbele,em vist una posta de sol fantàstica,amb la neu i les montanyes que semblave que treien foc...redeu quin dia mes maco.

L´home que xiuxiuejava els ases...

2008-10-26T14:59:00.003+01:00

Avui e tingut la grata sorpressa,de la visita de mon cusi i millor amic Jordi,i la seva xicota la Laia,nomes ens a faltat la visita de la seva gossa,la gran Guixa.Es d´aquella gent que quan et veus ja et carrega les piles,i en qualsevol activitat disfruta i et fa disfrutar, i lo que es mes important, et fa adonar de importància de les petites coses que tenim tant al abast i que molts cops no els donem la importància que tenen,ja sigui anar a fer un barranc, anar amb bici,o simplement anar a colir bolets.Encara recordo el primer cop que et vaig ensenyar els tritons a Gurp,encara ric ara....Ets mol gran tio!

En altre ordre de coses,en resum setmanal,la activitat va començar diumenge passat anant a buscar ceps a Port-ainé(m´encanta aquest nom)amb el Millan i el Teibol,mestre boletaire i el resultat va ser de una menjada i prou,pero la botella de vi mano a mano no ens la treu ningu(diu que va be el vi).Despres de molts dies sense correr per mil motius vaig anar a provar 40 miutets a ritme de 6(poc mes que caminar rapid), i ni fu ni fa,pero almenys sense dolor que ja es bo.La definitiva va ser la enesima puiada Sanco(fins la primavera que no mei busquin mes)amb la parella ero-ega i tot un Ironman,(poca broma)amic del Ivan,tambe cap al final amb el curtit del Oli,que va tornar a puiar quan el vai trobar de baixada.(vegeu la cronica de Romero per mes info).Cal dir que no vam fer ni lipolisi,ni mos vam mirar la temperatura,ni mos vam punxar,pero el pulsi del decatlon em va marcar 213 ppp.es normal dedoctor?

primer contacte amb les cordes i la ferralla

2008-10-18T13:23:00.002+02:00

Dia de pràctiques amb el jovent de la Eca.En hi ha que van bastant sueltos,i en general tots molt bé.Hi ha gent amb moltes ganes.Esperem que els serveixi per guanyar-se les garrofes,almenys que vagin a la montanya amb els màxims criteris de seguretat.El que ja han aconseguit es que hi hagi ambientillo,sobretot als pobles com Palau,Salas,Puigcercos ,Llimiana...on donen molta vidilla .De fet ja fa uns quans anys del curs i molts d´ells s´hi han quedat a viure,encantats del Camp Base Pallars.
Per cert al final la mitja de Molerussa nanai de la xina,me rajat bastant per culpa els ultims dies,i no tenia bones sensacions,i aixo sa de fer amb ganes.Vorem si fem grupeta per la de Pont.

un dos,un dos,provando...

2008-10-16T18:31:00.003+02:00

Amb l´ajut de Robertiño,fem innaguració de blog,ja que em passava estones disfrutant d´atres blogs,ma picat el gusanillo i aqui estem.
Empesarem comentant que m´havia preparat una mica la mitja marató de diumenge de mollerussa,i després de 10 dies amb angines i un mal de dit terrible degut a una enganxada dún crio kamikaze,amb un mosquetó i una polea,no e fet res del que tenia previst,excepte caminar pel monte amb surtides de boletaire,i pujar i baixar de la paret de pràctiques,on ja hem començat amb la nova nissaga d´estudiants de la Eca Pallars.Futurs guies?.(Pels solters i/o depredadors de la nit,cal dir que el nivell de femines es alt,aixi ja m´estalvio les típiques preguntes de sempre).
Demà fem classes de progressió per corda,ja posaré unes fotilles.
Doncs estem a dijous tarde i encara ni e fet la inscripció ni me decidit si anar-hi,poder ja no hi ha ni temps.En tot cas sino,ja farem la de Pont de Suert,on DeDoctor ja m´ha confirmat la seva motivació...ja vorem.Total la meta es acabar-la i fer una cosa que no e fet mai,a part per saber si em puc posar en atres assumptes de mes kilometros amb garanties.El meu gran dubte dels ultims anys son els genolls de paper de fumar,pobrets ells.
Ahir despres de la Eca,a la tarde,vam fer un CA,al Dòlmen de la Giganta Dormida(al terme sin ley del trio,Toló-Xuen-Genís(Alcalde,-Regidor,-Sub-Alcalde)amb la parella Ero-Ega,amb moltes rissotades i uns arbres de tardor Made in Pallars.Podeu llegir l´article al blog de Robert,no te desperdici.Continuarem actualitzant els dies de guardia,perque sa de matar l´estona.
Alekuum Salam!